POTENT adj.

Capaç d'engendrar.

"Puys sou potent,
siau content
que yo us parixcha;
mas que us servixcha,
los fills allete,
e que m esplete,
no n fara Deu!"
Roig, Jaume Spill 5.125

POTENTILLA s.

Gènere de plantes rosàcies. [l'espècie més coneguda de les quals és la Potentilla reptans, L., dita vulgarment cinc en rama, peu de Crist, peu de rata, agram porquí.]

"Item potentilla, que es erba, beguda per .xxx. dies, mata la fistula."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. LII

POTESTAT s.

Títol que en terres d'Itàlia rep el primer magistrat, governador, d'una ciutat i el seu terme.

"... e attes que los Potentats (sic) de Italia han prohibit que en lurs terres y senyories no entren draps de vassalls de vostra Magestat..."
Constitucions de Catalunya VIII, lib. IIII, tit. XXII

POTESTAT s.

El sisè ordre o cor dels àngels [és més usat en plural].

"E en nom dels sancts angels e arcangels, trons e dominacions, principats e potestats."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCCCLXXVIII

"... e les santes animes que passen de aquesta vida, algunes van en l orde primer, pus baix, appellat angels... altres van en l orde appellat potestats..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LV

POTESTAT s.

Poder, domini, facultat, potència.

"... lo dit consell comes e remes als honorables consellers... la dita demanda... ab totes coses deppendents e emergents dels dits fets e ab tanta potestat quanta ne ha lo present consell e ab libera e general administracio."
Novells ardits 9 de juliol de 1467

"Aquests, encara, per aquest mateix cap, reten lo princep a la potestat odiosa al poble e menyspreivol, de que sovint se segueix avalots e moltes irreverencies a la potestat."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Cap. XXXI

"... e donen poder als sindichs e quiscu d ells en fer dita seguretat, donant los a tots tant gran potestat com lo present consell donar pot, de manera deffecte de potestat no pusque manquar."
Llibre de Consells de Cervera 29 de febrer de 1504

POTET s.

Petit pot.

"Lo seu caxó
ple d ampolletes,
escudelletes
e barralets,
ab mil potets,
tot ho trenqui;"
Roig, Jaume Spill 3.068

"Item dos poms de çabo almescat e dos mandragoles; ha y hun potet ab balsem."
"Item un potet d almesch e dos ampolletes ab polvora de Chipre."
Inventari del príncep de Viana Any 1461

"Item una capseta xica, redona, ab alguns potets y ampolletes de olors..."
Inventari de madona Millars Igualada, 1537

POTIORITAT s.

Superioritat.

"... no sie prejudicat a aquelles en lurs dots, augments e altres lurs drets que hagen en los bens dels dits marits lurs, ne en lur potioritat de dret..."
Constitucions de Catalunya VII, lib. VII, tit. X

POTREJAR, [POTRAIAR] v. a.

Maltractar; obrar amb algú violentament o desconsideradament (DCVB).

"E, axi menjant com desus es dit, vos lo potraiareu; e guardasseu no li donen gens dels sperons ne l corraguessen ne fort lo trotassen fins que aura complits quatre anys..."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la guarda e doctrina del cavall

POTRET s.

Pollí cavallí.

"si de somera
mama la llet,
lo chich potret
may pora ser
cavall llauger
ni bon ginet;"
Roig, Jaume Spill 9.102

POTRÓS, OSA adj.

Afectat de potra o hèrnia.

"Sobre allo hagueren contrast, per tal manera que luytaren, e lo geperut caygue dejus lo porter. E lo porter vee que era potros, e ladonchs lo porter li dix: -Are m deus cinch diners."
Recull d'eximplis e miracles CXCVIII

"Mes per ser molles
de flach recort
algu n fan tort,
visch e guerxer,
leig, esquerrer
e geperut,
contret, ventrut,
per mal socos,
trencat, potros
e cames tortes:"
Roig, Jaume Spill 9.192

"Leganyos, gipo de saig,
Castrat, potros,
Brut, suat e gargallos,"
Col·loqui de dames 778