TEMPERACIÓ s.

Temprança, moderació.

"Mas encara pudor sens tota temperacio e sens tot cesament ab aquelles vapors exie..."
Visió de Trictelm 104. Llegendes de l'altra vida.

TEMPERANÇA s.

Temprança, moderació.

V. temperància.

"... moltes viandes, especialment ab treball e gran ministeri conquesides, malalties engenren, ebeten lo seny, vicis dins meten, virtuts foragitan si no son remesiats per medecina de temperança la qual es mare de castetat."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De les viandes

TEMPERÀNCIA s.

Temprança, moderació.

V. temperança.

"Dich encara ma culpa de temperancia, car no he reffrenats los meus desordonats apetits, axi com devia o poguera."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.689, tercer punt

TEMPERAT, ADA adj.

Temprat, ada; vigorós, osa.

V. trempat, ada.

"... e encontinent lo emperador romas axi san, pur, net e curat que no mostra james fos stat detengut de semblant malaltia, e fonch axi leuger e temperat que cavaller que fos en sa cort."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 4, VI

TEMPERAT, ADA adj.

Moderat, ada; mitjà entre el natural i el sublim (referit a l'estil, de l'eloqüència).

"... en les coses grans, ço es quant hom parla de Deu o de salut de homens, lavors ab magnificencia et ab gran claredat deu hom parlar les coses temperades."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

VENDRE A ESPERA loc.

Vendre a termini.

V. espera, espera (A ___).

".... item, lo logré dira: -Costuma es, -axi vos porta a infern; lo mercader dira: -Yo ven a spera, que axi es costuma..."
Ferrer, Vicent Quaresma 116, XXXIII

VITUPERABLE adj.

Mereixedor de vituperi, de blasme.

"Car la furor tua fonch tanta que no sabent ço que feyes morist, e per ço no t deu esser comptat a virtut, sino solament que no volguist oyr aquell tan vituperable mot de repudiada..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 70

"... car, com Alceo, poeta, per gran hoy que li portava, ab son abte enginy hagues mal parlat e tractat contra lo dit Pictaco, feent versos vituperables en improperi seu..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 511, lib. IIII, tit. I

"Aquesta carn fferida es la somera sobre la qual l espirit ergullos e desonest cavalca e va lla hon vol per vituperables desigs, crexent la malaltia..."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots cap. VIII

VITUPERACIÓ s.

Acció de vituperar, acció de blasmar.

"Alli es feta molt gran clamor, e anxioses vituperacions e crits hi resplendexen en lo cayiment e perdicio d aquells qui moren, e en les dolors d aquells qui son farits."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XIIII, 5.197

"Poch vulles loar et mens vituperar. Per ço es reprenedora la gran laor et la vituperacio es cosa molt inmoderada."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

VITUPERADOR, A s.

Aquell, a qui vitupera, o blasma, censura.

"La .IIIª.: que hom golos comunament es escarnidor, e caxinador, e burler, e vituperador, e barallador..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXIIII

VITUPERAR v. a.

Injuriar, blasmar, censurar.

"Axi com fahent fals testimoni, diffamant o vituperant algu, jurant o blasfemant Deu, per ço que per la gola ixen estes paraules, en lo coll de la anima sta la cadena: lo hun cap al coll, l altre a infern..."
Ferrer, Vicent Quaresma 40, XII

"La tretzena, loar tempradament: e no tornes a vituperar al que molt has loat..."
Villanueva (editor) Viage literario t. II, ap. docs. VIII

"Empero tota vegada que parlaras de coses grans no las vulles dir ab superbia, specialment com loes negu ne l vituperes."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Axi mateix te guarda de vituperar o de malayr o de menaçar a persona que no sia sots tu posada..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.371, cap. VII

"-Seynor, aquest a vituperats tots los bons homens de son linatge et del Regne, e tots temps serie seyal de vergonya et de confusio a tots..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xl

VITUPERAT, ADA adj.

Injuriat, ada; blasmat, ada.

"... car ja eren fora de tota sperança de salut y de repos, sperant cascun dia esser cativades, e desonrades, e vituperades per los enemichs de la fe."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCC

"La qual venguda, posat que n sapia tot ço que n es, a cap de poch es pus vituperada que la primera; car impossible es que algu pogues ligar ne arrehar fembres a lur guisa."
Metge, Bernat Lo Somni 1.381, lib. terç

VITUPERATIU, IVA adj.

Que vitupera, que blasma.

"Eximpli: l om iros primerament concep rancor al cor, e puys proceeix en paraules vituperatives e a la fi exequex obres nocives al proïsme."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CC