ORDENAR v. a.

Manar, prescriure, determinar.

V. aordonar, ordonar.

"E, per tal que son proposit pogues lo dit Rey Peleu menar a acabament, ordena celebrar sollemnial cort en la ciutat de Thesalia, qui dura per .iij. iorns..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 233

ORDENAR v. a.

Posar, disposar per orde; arrenglar persones o coses segons una certa disposició.

V. ordonar.

"E aximateix Tirant feu ordenar totes les capitanies de la gent de peu, e feu posar cascuna capitania a la part que devia ferir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXI

"Axi, se deu ordenar tota la vida: a tal hora deig fer aço e aço; nostre Senyor te dara provisio tantost. Mas com l om no te orde, mal recapte tendra, que nostre senyor Deu no l provehira..."
Ferrer, Vicent Quaresma 116; XXIX

"E apres ordenaren a tots los que havian convidats, cascu per son orde."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 103

ORDENAR-SE v. refl.

Rebre o prendre les ordes sagrades.

"De la llur vida
ffuy molt content,
e çertament
vestit m i fora
si la traydora
de biguamia
(tal com la mia)
tant no u vedas
que m ordenas
a missa dir."
Roig, Jaume Spill 15.628