MERCANTÍVOLMENT adv.

De conformitat amb els costums i usatges mercantívols; mercantilment.

"... que per vosaltres ni algu de vos no sia ni puixa esser guiada nau, galera, navili, o fusta alguna que no vage mercantivolment..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica CXXXVI

MESTRÍVOLAMENT, [MAESTRIVOLMENT] adv.

D'una manera mestrívola, amb mestria.

"... la comtessa maestrivolment jach ab lo Comte, de que la Comtessa en lo primer conjunyiment, axi com fon plasent a Deu, la dona s emprenya de dos ffills mascles."
Decameron jornª 3ª novª 9ª

"Mas sobre tot es la bellesa de la obra de Manizes, daurada e maestrivolment pintada, que ja tot lo mon ha enamorat..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 484, Lletra proemial

MESTRÍVOLMENT adv.

D'una manera mestrívola; amb mestria; mestrívolament.

"Prop la cadira Reyal,
Tota ella entretallada
Duna pessa de corall
Mestrivolment lavorada."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 26

"... e que d aqui avant no calia fer defferencia en les aygues en quant al bateiar, sino tan solament que fossen naturals, ço es a saber, de mar o de fonts, e no fossen aygues mestrivolment fetes, axi com de erbes o de flors."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Històries religioses 2, VIII

OLM s.

Gran arbre de la família de les ulmàcies, om.

V. om.

"... al mati seguent vengueren denant la sgleya entorn de l olm..."
Decameron jornª 8ª novª 6ª

"... que si... les vostres marjals e lochs ergullosos fossen plantats de olms, de verns, de albers e de xops, e de fusts semblants, la ciutat abundaria en lenya..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 282, Proemi

"com canya vana,
popul, xop, alber,
olm, vern e salzer,
qui fruyt no fan
e al foch van;"
Roig, Jaume Spill 6.166

OLMESC s.

Almesc, substància odorant continguda dins una bossa situada sota el ventre del mascle de la cabra mesquera.

V. almesc, mosc, musc.

"Los homens luxuriosos, per rao de luxuria entenen en belles vestidures e en portar garlandes de flors e rams de flors, e en portar olmesc e ambre..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 143

POLM s.

Pom, part de la montura de l'espasa que és damunt del puny o mantí i on és reblada l'espiga de la fulla.

V. pom.

"... vos devise les armes desde ara, perque en tal cas lavors devisa no les calga, en aquesta forma, cos es a peu... cabasets blanchs comuns menys de baveres, manyopes blanques, spases de quatre palms y mig de polm fins a la punta..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora MS. Escorial, L-I-25

POLMÓ s.

Veterinària. Tumor carnosa que es forma sobre els ossos i les conjuntures.

"Polmo es una malaltia qui s fa en lo genoll del cavall per colp, e infla s lo genoll si no s i acorren tost. E umple s de humors que apleguen se en una e fa s polmo."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la malaltia que dien polmo qui s fa en lo genoll del cavall. MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 51

PULMÓ, [POLMÓ] s.

Cadascun dels dos òrgans bessons de la respiració, que en els animals vertebrats estan situats dins la cavitat toràcica i formats per una multitud de cèl·lules a través de les parets de les quals es realitza l'intercanvi de gasos entre l'aire inspirat i la sang venosa.

"Item lo polmo de la volp, mengat, val a aquels, especialment que no poden alendar, e a tot estrenyment de polmo."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) Cap. XVII

"L orgue de Afatus es la lenga, e lo seu esteniment es lo moviment que comensa en lo polmo on se pren la concepcio que subjectivament ve en la lenga e de la lenga en lo paladar en los locs dels vocals e forma s en la vou on es feta la manifestacio de la concepcio."
Llull, Ramon Llibre de Affata MS. de Munich, f. 93

"... los leus o polmons axi com manxes envien lo vent, e despuys que es enviat lo revoquen e cobren."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, § 1

SALUTÍVOLMENT adv.

D'una manera de fer saluts i actes de cortesia.

"Girarent se molt salutivolment
Vers mi, e l meu Mestre somris d aytant."
Febrer, Andreu Comèdia de Dant Infern, cap. IV, 98