OBSTACLE s.

Empatxament, destorb o oposició.

V. estacle.

"... car axi com lo sol exint tantost escampa la sua lum per tot la hon deu ferir si no es empatxat per qualque obstacla..."
Disputa ab la anima de Guido de Corvo 805, V

"Vos triunfau per aquell gran miracle con vos moris, que ls apostols no y eren, y en un instant del cap del mon vengueren que l llonch espay no ls fou negun obstacle."
Jaume d'Olesa Triumfes de Nostra Dona MS. Acadèmia Hist. Mallorca

"... e diverses besties e adcembles carregades de pichs, axades, perpalls e altres coses e artelleries per derruir, remoure e trencar tot impediment e obstacle que l aygua discorrega en lo riu..."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

OBSTANT adj.

Que obsta, que impedeix.

"... al qual jurament dissentiren e protestaren los honorables Consellers afermants que no s podia fer obstants constitucio e privilegi general de Cathalunya, hoc e obstant una letra o provisio del senyor Rey..."
Novells ardits 19 d'octubre de 1453

OBSTANT (NO ___) mod.

Amb tot (que), malgrat.

"E de fet fou procehit en creacio e eleccio de sindichs no obstant hi dissentissen uns .xxv. o .xxvj. del dit consell."
Novells ardits 5 de novembre de 1460

"elles encara,
n obstant l anpara,
afranquiment
e quitament,
per fer plaer
ab el peyter
d ell no reneguen"
Roig, Jaume Spill 10.541

"Mas, no obstant aço, jo us ne dare figura e sperientia molt grossera aparent en lo mon."
Sentències morals MS. de Sant Cugat, Arx. C. d'A.

OBSTAR v. n.

Posar obstacle, oposar, impedir.

"E si per ventura era vist que les ordinacions de la taula obstassen en tal forma per lo segrament e homenatge que no s pusques levar, que aquells ho pusquessen veura e determenar."
Novells ardits 19 de desembre de 1452

"... entra en la ciutat e mes les mans en lo erari publich e apres en los particulars que li obstaren..."
Lletra de Pere de Portugal Als Consellers de Barcelona. Vic, 16 de febrer de 1466

OBSTENIR-SE v. refl.

Abstenir-se.

"Be crech te menbres
dels set marits
...............................
d una donzella,
ffilla molt bella
de Raguel,
dels d Israel,
com, del primer
ffins al darrer,
fforen trobats
morts ofeguats
al costat d ella:
esta querella
tots la saberen;
no s obstingueren
ffer casament
tots follament;
per ço periren
e tots moriren."
Roig, Jaume Spill 6.788

OBSTINACIÓ s.

Pertinàcia, tossuderia, entercament.

"... un salvatge pecat, pudent e abominable a Deu, es a saber: obstinacio e perseverancia dampnada."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. tercer, § 14

"E no solament se deu guardar de mal, infeeltat, oy,... tristor de be a fer o dir, impasciencia, avaricia, superbia, obstinacio..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 821, primer punt, cap. vintè

OBSTINAT, ADA adj.

Aferrat amb tenacitat a alguna idea, opinió, sentiment.

"Aço es de hom que lo peccat es ja tant envellit, obstinat e endurit ja en lo peccat, de mals pensaments tot ple e pudent, que tot hom ne parla mal..."
Ferrer, Vicent Quaresma 74, XXXIII

"... axi l amor, quant mes troba l animo ferm & obstinat a contrastar li, tant mes se asegura & reposa..."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 400

"E si sera tan obstinat que res no n vulla fer, que procuren que senyoria o cort hi meta la ma e hi faça ço que s i pertany per zel de la ley e de la justicia de Deu."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 941, primera partida, XVI

"Pus que ton ffill / conex aquesta fflota
de obstinats / sots virtuos mantell,"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 69, I

OPCIÓ, [OBSÇIO] s.

Facultat, acció d'optar, d'elegir.

"Cert, obsçio
segur pots pendre,
tenir, defendre
com a brocarts
abdos les parts,
sens por de foch;"
Roig, Jaume Spill 10.772