MENJAR, [MENYAR] s.

La gana de menjar, l'apetit.

"E si per aso no li baxen e no cobre lo menyar, sagnau los hi en dos o .iij. parts..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XIIII

"Estroncament ve a la mula de gran cansament... E pert lo menyar, esta molt trista e ab les orelles caygudes."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. xxvij

MENJAR-SE v. refl.

Alimentar-se.

"... fam se mes tan gran en Hierusalem... que les gents se menjaven les besties les quals tenien per a son lavor, e les unes se menjaven les altres per no haver hi herbes ne res que menjar poguessen..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 2, X

MENJARIA s.

Tot allò que mengen els homes.

"Negun hom estrany qui aport forment, farina, ordi, ne altre blat, ne carn, ne vi, ne altres coses de menjaries, vives o mortes."
Costums de Tortosa lib. primer, rúbr. I, XVII