TOMANÍ, [THOMANI] s.

Planta de la família de les labiades, la Lavandula stoechas, D. C., aromàtica i medicinal, dita també caps d'ase.

V. esticados cetrí.

"... lo dit vall stava al entorn enramat de molts arbres de vern plantats e enramat per terra de bova, romani, thomani e altres flors."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 74

"Item prenets del tomani e coets lo ben en bon vin fi..."
Receptari de la Universitat de València f. lvj

TORSIMANY, [TORCIMANY, TURSIMANY] s.

Intèrpret, traductor.

V. trujamà, turgiman, turjemà.

"... e per ennoblir la dita lengua latina ordenaren que ls legats, d on se vulla que fossen, parlasseu per enterpretador o torcimany com proposaven res al Consolat."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. II, tit. I, cap. XI

"Item: que en les Duanes e en los altres lochs del dit Rey de Tuniç e de Bugia sien preses los drets antigament acustumats, axi de torcimanys, ancoratge, de bestays qui descarreguen la roba... com d altres quals que s sien..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica XXIV, XLII

"E d altra part que sabets sarrahinesch, perque podets, menys de torsimanys, fer vostres affers, axi en spies com en les altres guises en la illa de Gerba..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLI

"No aquell so
Mes de tals mots / hun destre tursimany
D amor cregut / e de penas strany."
Torroella, Pere de Cançoner de Saragossa f. 175

TORXIMANT, [TORCHIMANT] s.

Torsimany, intèrpret, traductor.

V. torsimany, trujamà, turgiman, turjemà.

"... e altre appellat Johan Talabot que sabia la lengua de Irlanda. Aquell era mon torchimant..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 306

TOVALLOLA DE MANS un. pluri.

Eixugamans.

V. eixugamans.

"Item, dos tovalloles de mans, sotils."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 66. València, 3 de març de 1459

TRACMANYAR v. n.

Maquinar, planejar amb artificis.

"fingi s prenyada,
e mija anyada
ella ginyá
e tracmanyá
ab tots sos senys
mostrar se prenys:"
Roig, Jaume Spill 4.731

TRASMANAR, [TRESMANAR] v. n.

Rajar a través de; traspuar.

"Item oli lo qual tresmane de la carabaça veylla can comença a cremar posada el foc, es molt bo a gota."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI

TURGIMAN s.

Torsimany, intèrpret.

V. torsimany, trujamà, turjemà.

"... que, si deça podia aver alcun juheu qui fos sofiçient a mege e a turgiman de qui l pogues fiar..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 242

TURSIMANAR, [TURSEMANAR] v. a.

Interpretar, traduir.

"E feu testimoni de ço que atorga el missatge R. de Vilanova demunt dit en ço que y ha per ell e ell en stament de sanitat e volentat ab turciman qui tursemana axo per ell dels serrayns... E tot aço en kalendar del .xviij. dia del mes de Rabe primer any de .dcc. un... e en presencia de Ja. Campany tursimany del missatge demundit e son tursimanar axo e son concordar ab ell es testimoni de tot aço Abulfat fill de Mahomet fill de Mahomet Alvoçali e Abdella fill de Mafomet Aldassy."
Tractat de pau i de comerç fermat a Tunis a 21 de novembre de 1301 Arx. C. d'Aragó (reg. 24, f. 29)

ULTRA MANERA mod.

Sobremanera, excessivament.

"Lo Rey e la Reyna, contents ultra manera, fet venir Larquebisbe de Rens, qui cosi era del Rey, muntades la Reyna e la Guelfa en sengles hacanees, en mig de la plaça vengueren,..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 105

VERMENÓS, [VARMANOS] adj.

Corcat (referit a una fusta).

"... e a la sinestra part de luy avia .j. fust podrit e varmanos e si febles que apenas sa poch sostanir..."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 84

XAMANEA s.

Xemeneia, llar de foc que sobresurt dins una cambra.

V. eiximenea, xaminea, xemenea, xemeneia, ximinea.

"Item una taula de fusta d alber, gran , ab tres petges, qui servex en lo consistori dels deputats, devant la xamanea."
Inventari de la casa del General p. 81, any 1499