IRREVERÈNCIA s.

Falta de reverència, manca de respecte.

"E de malehir, escarnir o en altra manera alguna dir o fer scientment irreverencia o menyspreu a son pare o a sa mare carnals..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 175, primer punt, cap. quart

"... en les quals coses los juheus cometen gran irreverencia, de on los cristians leugerament porien insurgir contra los dits juheus e aquells ofendre."
Ordinacions dels Jurats de Girona Arx. municipal de Girona, Llibre d'acords de 1445, f. 86

IRREVERENT adj.

Que està mancat de la reverència deguda, sobretot a les coses santes.

"E pren te guarda d aquests aytals, e veuras que ells son a Deu fort irreverents en propries persones e en lurs companyes..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCXXXIIII

IRREVERENTMENT adv.

D'una manera irreverent, sense respecte.

"... que no penssa que us sien oblidades, axi com no u son a ell, les greus injuries irreverentment fetes a ell per vos..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.233

"E de blasfemar Deu, ço es, dir de cor o de boca irreverentment cosa alguna la qual no sia convenible o pertinent a la bonea o excellencia divinal..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 39, primer punt, cap. primer

IRREVOCABLE, [YRREVOCABLE] adj.

Que no pot ser revocat; irremissible.

"Bona ordinacio es irrevocable, la qual abrassa les coses humanals e divinals. Aquell creador e regidor de totes les coses humanals e divinals ha escrits los fats e segueix los tostemps: serva aço que una veguada ha escrit e manat."
Canals, Antoni De Providència cap. vuitè

"... stave per jurar y pendre en testimoni del vot irrevocable la aygue de Estigia, paluda infernal dels deus no coneguda..."
Miquel y Planas, R. (ed.) Faula de Neptuno & Diana (obra extreta de Jardinet d'orats) 363

"... que la paraula que es exida de la bocha es yrrevocable, que de aqui avant no pot tornar d alla on es exida."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

Fitxa Dubtosa IRREVOCABLEMENT adv.

D'una manera irrevocable.

"... que l dit Pare sant e Collegi procuren ab effecte que la Reyna Madama, la qual, segons lo dit senyor es informat, enten e vol star a ordinacio de sa santedat e del dit Collegi, adopte e affille de nou al dit Senyor de voluntat, consentiment e aprovacio del dit sant Pare e Cardenals e ordene del dit Reyalme irrevocablement en lo dit Senyor..."
Memorial d'instruccions per a una ambaixada a Roma tramesa per Alfons el Magnànim Barcelona, 31 de març de 1432. Arx. C. d'Aragó (reg. 2.693, f. 41)

IRRIDICACIÓ s.

Erradicació.

"E per ço digueren la dita malaltia esser dificil de curacio, com de lonch temps ença es mala disposicio in splene, e encara are assats gran duricia, les quals coses son de dificil irridicacio."
Novells ardits Apend. 8 de novembre de 1436

IRRISIÓ s.

Burla amarga, escarn, menyspreu.

"Lo bon amich com es ferit ni es tocat esquiva s; enpero no tochs a l enemich si li dius irrisions ni paraulas de escarn."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

IRRIT, A adj.

Null, sense valor, va.

"Per ço declaram... los dits atorgaments, privilegis,... e altres qualsevol concessions e comissions esser nulles, casses, irrites e vanes, e no obtenir alguna fermetat."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) lib. II, XXIX, Petrus II Rex, 1348

"... qualsevol drets per qualsevol nom appellats... o de qualsevol d aquells o d aquelles declarant per lo dit privilegi esser irrit e va e no haver alcuna efficacia..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Lib. IV, XXXVII, Alfons III; any 1418

"... que algun clergue no gos la cosa immoble donar, vendre o obligar... e si per ventura ho presumira fer, sie haut per nulle e irrit, e pena de degradacio... li sie imposada..."
Usatges de Barcelona Statuimus quod aliquid clericus

IRRITABLE adj.

Que s'irrita, s'enfureix fàcilment.

"Esta curosa
fon y amorosa,
dolça, agradable
com la de Job:"
Roig, Jaume Spill 11.189

IRRITAR v. a.

Anul·lar, invalidar.

"... ab decret de nullitat irritant, cassant e anullant..."
Constitucions de Catalunya XVII, lib. III, tit. II

"... e que per virtut de la prohibitio o prohibitions feta o fetes, les quals ab la present cassam e irritam e casses e irrites nuntiam..."
Constitucions de Catalunya IV, lib. IIII, tit. XXII

"...decernents, irritants e vanants tals enquestes e provisions en contrari fahedores..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1449

IRROGAT, ADA adj.

Infligit, ida.

"... e provehir cove e ab summa diligencia entendre en reparar e reintegrar los prejudicis fets e irrogats a les leys de la terra e a la salut, repos e conservacio de nostres vides e bens e dels sdevenidors."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXI

IRRUIR v. n.

Entrar violentament, escometre, esvair, irrompre.

"... com, sens causa de gran offencio, vos venguessets e irruissets en lo Regne de son pare, lo qual malament liurats a mort..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. V, 2.236