Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 2    (23 registres)
veure  Inflament de les orelles
veure  Inflança, [inflanza]
veure  Inflaó, [imflao]
veure  Inflar
veure  Inflar
veure  Inflar
veure  Inflar-se
veure  Inflar-se
veure  Inflat
veure  Inflat, ada
veure  Inflat, ada

INFLAMENT DE LES ORELLES

Lloances vanes.

"... car les lahors mundenals son fort monsonagueres, e no son sino inflament de les orelles, car molts son qui han gran nomenada per falça oppinio del poble, e, segons veritat, no la deurien haver..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa VI


INFLANÇA, [INFLANZA] s.

Infladura, llocs del cos inflats.

"Item diu Diascorides que berbena picada e emplastada sobre les inflances, obre aqueles inflances e les fa desfer."
"Item la terra del niu de les oronetes, emplastada, soluf la inflanza de les gautes e de les maxeles."

Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XIV


INFLAÓ, [IMFLAO] s.

Inflor, infladura.

"Rubrica de la inflao de la encarnada. Ara direm de la imflao; esdeve aquesta malautia en .iiij. maneres..."
Joan Jacme Alcoatí f. xlij v, b


INFLAR v. n.

Augmentar el volum de.

"... ne ensercara les operacions amagades de natura; ne sabera perque la mar infla;..."
Metge, Bernat Lo Somni 3.300, lib. quart

"It. Que nul carnicer no gos inflar ab boca, e si u fa, que sia tingut de pagar de ban .ij. sous."
Ordenacions del lloc de Vallfogona Any 1393


INFLAR v. a.

Enorgullir, envanir.

".. los bens qui son lohats follament per sentencia del poble inflen les gents qui s alegren de vanes alegries."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXVI

"Diu que la sciencia de aquest mon infla lo cor del hom, e la caritat lo edifica, e per ço no curem de tal sciencia."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LII


INFLAR v. a.

Augmentar el volum d'alguna cosa.

"Los carnicers no venen carn de truja per carn de porch... ne venen carns morteines... ni corrompudes, ni sobreposades, ni farcides, ni inflen alcunes carns."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 5, De pond et mens. f. 239, 1

"Item, que algun carnicer ne altre persona qui fassa carn de molto venal, que no la gossen banyar ne mullar, ne inflar lo greix en alguna manera, pus que morta sia e escorxada. E qui contra fara, pagara vint sols de ban per cascuna vegada. Ne axi poch puguen inflar porchs ne algunes altres carns, pus sien adobades, sots la dita pena."
Llibre de Mostassaf 28; Capítols dels carnissers. Mallorca, 1448


INFLAR-SE v. refl.

Enorgullir-se, envanir-se.

"... lo cavaller que ha gran senyoria, tot sta inflat en superbia; mas sent Jordi, jatsia fos capita de mil homens d armes tots temps, per esta senyoria pensau que se n inflas ne fes ultratge a nengu?"
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer 47, LII


INFLAR-SE v. refl.

Tornar-se, esdevenir inflat, augmentar de volum; inflamar-se, entumir-se.

"... perque la carn se maca, e aso ave per gran carregua, e infle s, e, ans que sia la infladura abaxada, ffan desencellar la mula."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI

"La mar se infla massa ala contrarietat dels vents, e la galea del rey e tots los lenys eran sens velas e sofferian grau feriment de las onas..."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. XVII

"... liga s lo dit ab un fil fort e lo dit infla s e ab una agulla punxa s lo dit e prestament n ixque sanch."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXXIII


INFLAT adj.

Augmentat de volum.

"Lo pelech inflat per lo peix belua cayhia e trabucave en la terra..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 457


INFLAT, ADA adj.

Ple de vent, d'aire, enorgullit.

"... lebrosia ha condicio dels peccats mortals: messell es inflat de superbia..."
Ferrer, Vicent Quaresma 170, V

"... e axi venien les filaneres e entrava aquella llum en elles, e en los majors inflats no y podia entrar,..."
Ferrer, Vicent Quaresma 82, XXXVII

"Tres coses fan hom alegra: honor inflada, mala muller soterrada e bela serventa sots flassada."
Llibre de tres f. 209, b


INFLAT, ADA adj.

Inflamat per tumefacció o inflor morbosa (terme de medicina).

"... e, en forma de emplaustra, posats ho sobre los coyllons qui seran inflats. tantost se dexinflaran continuant de posar les dites coses."
Receptari de la Universitat de València f. xcij

"Item picada e mesa en drap ligada als collons que son inflats, fa ls tornar en son sest."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. n. 216, f. xxxiiij, b. Bib. Univ. València

"Llavors lo crit / de dol dins mi despara
del dan sobrat / que n mon senyor miri;
¡o peccador! / que quant lo contempli
trist y batut / e inflada la cara,
digui cridant: /..."

Martines, Pero Poesies de Pero Martines 41, V

"E inffla li, e, com lo dors es infflat e no es hubert, cavalcan la e treballen la, e la suhor inffla li lo dors..."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVI


torna a dalt