GUERREJAR v. a.

Combatre o fer la guerra a algú.

"Qui guerreja injuria ab justicia, Deu l i ajuda."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, a. Bib. Univ. València

GUERREJAR, [GUARREJAR, GUERREIAR] v. n.

Fer la guerra.

"... e son arditz e ha lonc temps que guerreguen ab los angleses..."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 389

"... e lur manera de guerreiar es semblant an aquella dels sarrazins, en ayssi cridan."
Viatge del vescomte de Perellós al purgatori de St. Patrici 392

"... e si per ventura no t spanten los perills presents, almenys deus pensar de retraure t de la guerra pensant en los sdevenidors perills, car no es bona cosa que los cavallers guerregen ab les donzelles..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXVIII

"... lo frare de l emperador de Lantzaura, qui guarrejava ab l emperador, axi com davant havets entes, qui sabe que l magaduch era vengut ab tota la sua host, tench son feyt per perdut."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCX

GUERREJAR, [GUERREIAR] v. n.

Hostilitzar, combatre.

"... e tracta ab los princeps crestians e ab l apostoli que per força d armes fossen guerrejats e vençuts tots aquells qui no lexen entrar en lur terra los sants crestians qui hi volen preycar la paraula de Deu..."
Llull, Ramon Blanquerna cap. 87

"... sobre les tues espatles estech fundada Troya per deu anys, en los quals, guerreiada la qual, caygue ensemps ab tu; lo darrer dia de la tua vida estech darrer dia de la ciutat de Troya."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Troya, p. 159