SOFERIR, [SOFFERIR] v. a.

Sofrir, tolerar, suportar.

V. soferre, sofrir.

"... mas pregaven nos e clamaven nos que volguessem sofferir lurs pregaries..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 293

"Qui cuida viure longament aparell se de soferir mal en vellea e mal en jovent."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... car en temps de pau hi pren hom gran alegria, e en temps de guerra es forçat que hom ha de soferir treballs e congoxes."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLVI

"De gran dolor / sofferis l improperi
Plena d aquell / qui ns ha portada pau
D aterna mort / per esser deffensora..."
Català, Lluís Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

SOFERIR-SE v. refl.

Sostenir-se, recolzar-se.

"Mas ells son be decebuts, car cuyden estar be ferms en la valença de aquell, e soferen se en basto de canya..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXXVI

"Certa cosa es que l hom contret pot haver contrast en son amar per .II. maneres: primerament per rao del membre affollat qui l ret contret, e apres per rao del basto en que s soffer, que pot esser axi mal fort e flach e de pocha virtut que envides si pot sofferir ne n pot anar sino ab perill e ab pena."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CXXXX

TORN (SOFERIR E DONAR ___)



"Item, En P. de Palau sofer et done torn a Priva et a Ça Figuera a aquels que hoceyren en P. Salendi de Camarasa, e ls done mengar et ço que obs an depus hac manament que no ls sofris."
Capítols d'inculpació contra Pere de Palau 192; Camarasa, any 1295

TRANSFERIR, [TRANSFERRIR] v. a.

Fer passar d'un lloc a un altre.

"... com lo dit mossen de Cathania sie servidor de vostre senyoria, ha dit... que si lo cas hi venia que ell lo puxe transferrir en altre part... que per amor a vostra senyoria ell hi faria tot ço que puxe."
Lletra de Dalmau de Mur a Alfons el Magnànim Ginebra, 9 d'agost de 1418