ESPANTAR v. a.
Infondre por.
"De qui tinch por, ni quin perill m espanta? que m poden fer que en mi ja fet no sia?" Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 144, València, 1562
ESPANTAR-SE v. refl.
Experimentar espant, sentir forta por.
"La mula si s espanta, no li doneu dels esperons ni per res soffrenades, car pense s que lo mal que li ffeu la ve de aso que veu, e lavors s espanta mes, mas ginyant la gentilment e signant li dels esperons, e ffahent li mirar aso de que s espanta e la deveu ffer passar." Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. iiij
| | |