ESCURIR-SE v. refl.

Enfosquir-se, fer-se fosc; obscurir-se.

"... perque s feya fill de Deu, no n crehien; mas levat en la creu, veren que lo sol s escuri e dura tres hores lo eclipsi..."
Ferrer, Vicent Quaresma 146, XVI

ESCURITAT s.

Obscuritat, foscor.

V. escuralea, escurea, escuredat, obscuritat.

"Dix. D. que l oly del balssamo es de gran calor e tol la escuritat dels ulls quan es mesclat ab la cera e ab l oly rrosat..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 48, a

ESCURÓ, [SCURO] s.

Neteja o escurament de pous, sèquies, estanys.

"Item mes, mana e dispon que alcun hom ne alguna persona no gos ne dega pescar en la dita cequia anguiles, sots pena de cent sols... E, si es catiu o hom qui pagar no ls puga, stara en la preso .l. jorns e lo catiu pendra .l. assots e pagara lo assotador, si donchs no ho fan los senyors dels molins o los havents empriu en la dita cequia, cascun en la sua scuro, sens lesio e prejudici de la dita cequia."
Crida pública a Mallorca 4; Mallorca, 1 de juliol de 1402

VERD ESCUR un. pluri.



"Item altre maçapa en que havie vert scur .iiij. onçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"... e aço es que les mediçines que escuren lo brac que ssera en les plages son les coses dolçes e ssimples, axi com la mel e la carçena, e faves, e ordi, e tramuces e vert escur que escura e obre..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 5, d

"Enapres ajau blanch d ou e vert scur e oli, e destrempau ho tot encemps e ffeu ne unguent."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVIIII