DIRECTIU, IVA adj.

Qui té poder i virtut de dirigir, d'assenyalar una direcció.

"Empero aytal pot esser dit bon regidor de la Comunitat, mas no pot esser dit bon hom ni bon ciutada, com bonesa de ciutada enclou bonesa directiva a gloria."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XLVI

DIRIMIDOR, A adj.

Que ha de ser dirimit; a dirimir o resoldre.

"... e aquelles supplicacions per exercici de justicia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conexer de aquelles..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Oydors

DIRIVAR v. a.

Contar, exposar per menut.

"puys m an trayda,
llur negra vida
quant hi sabre
dirivare,
sens dir falsia."
Roig, Jaume Spill 5.359

DIRIVAR-SE v. refl.

Derivar, desviar-se del seu curs.

V. derivar.

"tan graçiosa
ffont d aygua viva,
¿com no s diriva
a tots los vius
per eguals rius,
car molts no n prenen,
e, los que n tenen,
no per egual?"
Roig, Jaume Spill 14.636

DIRIVAT, ADA adj.

Exposat en detall.

"E aço dona a entendre lo nom de lur ciutat, qui s apella Roma, lo qual nom, dirivat o diversejat vol dir amor, per la qual cosa nos es donat a entendre que Roma es contraria a amor e vera pau..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. VI

DIRIVEL s.

Andarivell, cap de corda que passa per un botó fix i serveix per hissar alguna cosa.

V. andarivell, indirivell.

"Sapiats que yr mati partiren les cinquanta galees de Roses ab moltes barques e lenys, e ab l oratge meteren se n en mar, e ab dirivel mudaren e yr tot dia nevegaren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

DIRRISIÓ s.

Derisió, irrisió.

"... e com trabucara sobre vosaltres la repentina e soptosa calamitat de la mort, vos meynspreare, ço es, com la mort amargosa vos remordra, condempnare vosaltres esser dignes de eternal dirrisio."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. VII. Bib. comunal de Bolonya

DIRRUIR passiva ref.

Derrocar, demolir, abatre.

"Perque us manam que u regonegats e que y provehiscats en la millor manera que fer se puxa, de guisa que la dita Esglesia e casa per mala cura no s dirruesquen."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 46/ 20 de juny de 1407

DIRRUIR v. a.

Derrocar, abatre.

"... vajen als lochs dessus dits, ço es, lla on son o s fan los impediments e empatgs de la dita aygua, per tornar a rao, dirruir, remoure e rellevar l impediment e empatg qui dessus."
Llibre de Memòries València, 19 d'agost de 1413

"Quantes ciutats
son dirruydes
e subvertides
per ser ufanes,
pomposes, vanes!"
Roig, Jaume Spill 7.124

"E ajustats los tresors e bens, que ls cremassen, e que cremassen totes les coses, entant que sustenint hun adevi, tota la ciutat fos dirruhida..."
Ferrer, Vicent Quaresma XV

"... es necessari de adobar e reparar e encara fer de nou molts camins, ponts e passos qui, per aygues o en alta manera, son dirruits..."
Orde del rei Alfons el Magnànim València, 20 de gener de 1418. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.562, f. 151)