DESTROSSAR, [DESTROÇAR, DESTROSAR] v. a.

Robar (generalment als caminants, pelegrins).

"... alli espian y tenen compte ab lo passatger y caminant per poder lo robar y destroçar, axi dins dit hostal com encara en camins Reyals..."
Constitucions de Catalunya VI, lib. VIIII, tit. XXI

"... havem aturades e fet descarregar e destrosar quatre carregues de robes, les quals, segons les letres que ls traginers aportaven, eren e son de l abbat de Sent Feliu de Girona..."
Rubió i Lluch (editor) Docs. cult. cat. med. I, CCCCXXXIV

DESTROSSAR, [DESTROÇAR] v. a.

Desfer, derrotar, desconfir.

"-Certes molt me son altat d aquest cavaller, e molt m a servit en destrossar aquell ribaut de Ambrosino Despindola..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, § 11

"Com en Guillem de Varoych hague destroçada tota la gent e posats en forts presons e veu que lo rey de França combatia la ciutat... lo comte isque per altra porta de la ciutat e feri en aquell loch hon era lo rey de França."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XVIII

DESTROSSAR, [DESTROÇAR] v. a.

Desfer, dissipar.

"Item sie posat mill en una paela e torrat lo, e puyx fet lo metre en .j. sacco, e apres aiustat hy sal e anet, bona quantitat, e fet o posar el cap, car molt destroce la reuma."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VI