Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    9 de 9    (105 registres)
veure  Desesperar
veure  Desesperar-se
veure  Desesperat, ada
veure  Desesperat, ada
veure  Desésser
veure  Desestibar
veure  Desestimació
veure  Desestimar
veure  Desevuitena, [desevuytena]

DESESPERAR v. n.

Perdre l'esperança.

"Qui no posa esperança en res del mon, no l cal desesperar."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 313


DESESPERAR-SE v. refl.

Lliurar-se a la desesperació.

"¡O, com te desesperaras, quant veuras que es passat lo temps del merexer, e que de tots punts has perdut Deu e lo seu Regne, e tota sperança de james haver la sua gracia e la sua merce!"
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.606, tercer punt

"No t desespers al temps del teu treball, mas esta en bona sperança de la ajuda de Deu, car aytal ferma sperança e fe ajuda a l hom en vida e en mort."
MS. n. 216, f. lxxxxv, c. Bib. Univ. València

"Yo m desesper, / si los merits meus guardes,
yo m enug molt / la vida com allongue,
e dupte molt / que aquella fenesqua."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 100, CV


DESESPERAT, ADA adj.

Furiós, desfrenat, atrevit.

"... e com les llances foren trencades, ab les maces en la ma vaherets fer dels pus desesperats colps del mon."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXVI


DESESPERAT, ADA adj.

Lliurat a la desesperació.

"... axi com a homens orats e desesperats, deurien abans tostemps plorar de les grans offenses que han tostemps fetes a Deu, e pijors que homens qui al mon sien."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 1.115, cap. V

"Yo visch al mon, / e, d ell desesperat,
si n l altre pens, / no m calfa molt l esper."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 31, ed. Pagès - CXI


DESÉSSER s.

La no existència.

"Qui pot pensar / la dolor del desesser,
e de tant mal / qui es lo qui n console?"

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 33, ed. pagès - CXII

"Alguns seran / que passen mes vergonya
de no saber / que de mals homens esser;
ans que grossers / volrien lur desesser,
e lur voler / de bon saber se lonya."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 131, ed. Pagès - CXIII


DESESTIBAR v. a.

Mudar l'estiba d'una embarcació.

"... ni nengun mariner no deu levar roba, ne gitar en terra, ne desestibar menys de sabuda del scriva."
Consolat de Mar tit. II, cap. LVII


DESESTIMACIÓ s.

Acció de desestimar; manca d'estima, menyspreu.

"... si us ne sou estat perque no prengui lo guant que lansas per guatge, no u fiu per desestimacio de la persona vostra e de la gentilesa de vostre linatge..."
Lletra de batalla de Lluís Cornell a Galceran de Besora Cod. Escurialensis L-I-25


DESESTIMAR v. a.

Abandonar, no prear.

"Car, tant es dolça la companyia de Jesus e son aculliment axi delitos, que totes les penes hi glories terrenes son en prompte desestimades."
Martines, Pero Mirall dels divinals assots Lo segon prolech


DESEVUITENA, [DESEVUYTENA] s.

Divuitena.

"Lo honorable en Ffrances Andreu, burges de aquesta vila, del consell de la desevuytena eleta per lo consell general d aquella per les actes de la Cort... vos explicara algunes coses."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XXXVIII


torna a dalt