DENANT adv.
Abans, avant.
"E aquestes teles van denant la cristalina. Mas aqueles qui van detrás la cristalina a n i una que ha nom la enredada..." Joan Jacme Alcoatí f. xviij v a
DENANT, [DANANT] prep.
Davant; en faç de, en presència de.
"... mas Na Renart se adenança de parlar danant tots, e dix estes paraules..." Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II
"E la cura es aital ab les mediçines lecxatives e ab lo vomit e les coses tractives a aquel puzo, les quals obren per vertut e per octoritat axi com avem dit denant." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 7, d
DENANTAT, ADA adj.
Qui va davant; anticipat, avançat.
"En la vostra substancia no ha mas una eternitat tan solament, per so car no ha en ella nulla cosa enans d altra, ni res denantat ni aderreriat." Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 9
DENANTBRAÇ s.
Avantbraç, peça de l'armadura.
V. avantbraç, davantbraç.
"Item un perey de denant braços." Inventari del rei Martí 578, f. 101 v
DENANTS prep.
Davant, abans, primer.
"... no pas que io hage algun interes singular en asso, mas per tal com tu, segons que per molts indicis e senyals has soven provat, mostres e reputes que io son a tu molt car denants tots los altres." Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 51
PEU (METRE LO ___ DENANT ALGÚ) fr.
Avantatjar algú, sobrepassar-lo en alguna cosa.
"... Jacob era tant valent hom de sa persona e tan trempat que no y hach cavaller que li pogues metre lo peu denant, volgues de torneig o de força de trempament o de que s volgues." Història de Jacob Xalabín f. f. j. V
POSAR DENANT un. pluri.
Presentar, oferir.
"Sobra fusa ab cabirol, Porch ab unyo novel, E galina de juxell, E capo rostit d un an Vul que hom me pos denan," Jaufré de Foixà MS. n. 309. Bib. de Catalunya
| | |