DANSADA s.

Acte de dansar; cada sèrie de moviments rítmics que es fan en dansar.

"Com per experiencia hage mostrat que lo ballar a dansades sia occasio de molts inconvenients e desordes, per quant se troben molt sovint dos e tres qui en donar aquellas volen los uns preferir als altres, e sia per lo semblant de aço occasio que algunes vegades los senyors de les cases hon se balle son aiudats de alguns fadrins en pagar los sons, e aquells, per contribuir en la pagua del sons, volen tenir en lo ballar millor privilegi dels altres."
Crides de Mallorca XXXVIII

DANSADOR, A adj.

Aquell, a que dansa, que li agrada de dansar.

"E dançaren los dos moltes dances, car la Emperadriu era stada en son temps molt agraciada, e dançadora singular."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXV

"Llevem nos, anem, senyora,
ella que s gran dançadora,
que guie y vaja primera."
Ferrandis d'Herèdia, Joan Las Obras... f. 128. València, 1562

"Axi matex vos prech no vullats dormir gran die ni esser massa gran cantadora ni massa dançadora."
Lletra del marquès de Villena a sa filla dona Joana MS. Acadèmia de Bones Lletres

DANSAR, [DANÇAR] v. n.

Ballar.

"...e axi mateix vaerets anar cavallers e dones en dansa, e a vegades los reys amdosos ab les regines e ab compteses e ab d altres grans dones; e l infant e richs homens de cascuna de les parts hi dansaven."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXVII

"E en la bella praderia començaren a dançar. Apres que lo Rey e la Infanta hagueren dançat, dançaren los cavallers sposats ab les donzelles sposades."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XLIV

"L emperador pres per la ma Curial e ab molt alegra cara lo comença a festeiar, e manant que dançassen, prega Curial que danças."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I. 23

DANTISTA s.

Estudiós de la vida i de les obres de Dant.

"...com a molt Catholica que es y filla de tant illustre pare: qui, entre moltes altres facultats en que entenia, era grandissim dantista..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. Aiij.

DANY s.

Damnatge, mal.

V. dan, don.

"E, per guardar de pendre dany en aquesta terra, ensemps ab messer lo loctinent de governador e de capita general de aquests comtats, hi hajam fetes e fetes fer aquelles provisions que a nos son estades possibles."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) 14 de juny de 1438

"Desijant, procurant, o prenent plaer en oyr, saber o veure lo dany o adversitat de aquells contra qui es escomogut per yra."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 613, primer punt, cap. tretzè

"...que les canals per les quals les dites aygues plujals rajaran, hagen esser embocades de manera que les dites aygues plujals no puguen dar algun dany al dit mur.."
Llibre de Mostassafaria Igualada, s. XV

DANYAR v. a.

Causar dany o perjudici.

"E per respecte de Thauro hont es fundada la medecina son compresos metges e cirurgians ytalians que nunca çessen en fer tractes secrets: aquest any los pora danyar en fer tornar los tractes contra ells mateixos."
Molera Pronòstic per l'any Mill.D.xxxiij. cap. vj

DANYÓS, OSA adj.

Que causa dany; nociu, perniciós.

V. damnós, osa.

"En aquest mes [març] es bo per netejar los sembrats de les herbes danyoses."
Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. dij