CONVIT s.

Acte, especialment àpat, a què hom és invitat.

"E ells, los orats, mes curen de fer convit temporal... que espiritual."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. III, f. 79

"... e en la Calabria havia molt honrrat rich home cavaller poblat de Cathalunya e Darago e del pays mateix, e axi lo senyor rey anava de convit en convit e de plaer en plaer."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CL

"E nos convidam lo: e el dix nos que ns graya molt lo convit, mas que el no menjaria defora de la vila, que vedat li era per son senyor, mas que be s tenia per convidat e per honrat de nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 274

CONVOCACIÓ s.

Acció de convocar.

"... fou delliberat donar o fer offerta al senyor primogenit, per remensa de la convocacio per lo senyor primogenit fehadora, en virtut de l usatge princeps namque, de .DCCC. homens pagats per un mes..."
Novells ardits 29 d'octubre de 1467

"... per dues letres... vos haia scrit que sobre la convocacio altre vegada fahedora de les Corts que s deuen tenir als valencians deguessets provehir..."
Itinerari de l'infant En Joan Any 1367, n. 158

"... ya sabeu tots la causa de la convocacio de la present jornada es per dar compliment en los actes de la capitulacio, ço es, en lo capitol .xj. ..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 102

CONVOCAR v. a.

Citar, cridar a molts per a concórrer en lloc determinat.

"Quant les convoquen
per elegir
al monestir
nova pastora,
no ls plau priora
dona sabent
ni Deu tement,
ni que vots serve,"
Roig, Jaume Spill 5.548

CONVOLAR v. n.

Contreure núpcies.

"Aço empero ajustat e declarat: que axi lo militar com lo ciutada honrat convolant d aci avant a segones nupcies..."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) Any 1510. Lib. V, Soluto matrimonio XXV

CONVOLUT, UDA adj.

Cabdellat sobre si mateix o en torn d'un altre cos.

"... alcuns actes sien qui de lur propria natura son mals e inmutablement mesclats e convoluts ab ells, axi com es oy e blasfemia de Deu..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CLXXXXIII

CONXA, [CONCHA] s.

Closca dels mol·luscs testacis; i per extensió la carn del mol·lusc mateix.

V. petxina.

"Si agues meniat conxes qui venen de la mar e sobirana e iusana e n agues tan agreviat lo ventrell fins que l provocas a vomit... ia per aso no es benaventurat."
Canals, Antoni De Providència MS. Acadèmia de Bones Lletres, cap. quart

"Conchas: can son cremades e posat aquel pols els huyls, vede les pastaynes de naçer els huyls. Mas les altres conches, si l peix can y aura estat cuit es dat a menjar, alarge el ventre."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 101, b

CONY s.

Natura de la dona.

"Quatra coses son ses duptar
Qui no s poden sadoylar:
La mar, lo cony de la putana,
Ffoch e avar, causa es certana."
Facet 1.605

"Tres coses fan diners: fan tort, fan dret e fan furgar cony stret."
Llibre de tres 213, d

"... o si volguessen que digues: -E la tum, tum vitarda, -o diguera; -Vitum, vitayna la calorete m ve, -o volrieu que digues: -En Burell m a vist lo cony, mesquina. -Mas yo no he lo temboret, e axi vejau vos qual voleu que vos diga..."
Decameron jornª 5ª novª 10ª

CONYART s.

Instrument de metall, falca de ferro.
(Cp. els s. prov. conh, cunh, falca, el diminutiu conhol i el verb conhar, falcar).

"un tros de conyart de ferre..."
"It. un conyart de ferre ab un mascle de matall de colobrina..."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1467