COVINENTMENT, [CUVINENTMENT] adv.

Convenientment.

"Donques molt cuvinentment dicta raho a nos que, com oportunitat d aquestas cosas s esdevenga, ni dissimular ni perlongar ni menysprear no degam."
Marsili, Pere Crònica (Marsili) cap. VI

"... e passaven lo temps pus alegrament e y vivien si s volien pus justament, en quant aqui s serven les leys mils que defora e s i fan les altres coses pus covinentment."
Eiximenis, Francesc Crestià, Regiment de Prínceps 1a part, cap. XXXVI

"E assabora ho de cascu, e, quant haura bullit covinentment, aministra de la dita salsa."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, b. Bib. Univ. València

"Quant es per mon interes, no t cal plorar, car covinentment stich per gracia divinal..."
Metge, Bernat Lo Somni 171, lib. primer

COVIT s.

Convit, festí.

V. convit.

"E, donada fii al covit, Medea, ab licencia de son pare, se n entra en los secrets de les sues cambres."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. II, 640