CANTERELLA, [CANTARELL] s.

Canterell. Cànter petit.

"A son plaer
fa com l oller
qui d una massa
ne fa terraça,
olla, scudella,
plat, canterella."
Roig, Jaume Spill 14.695

"Jhesu Xrist seu sobre la font de la sancta Scriptura; esta samaritana significa ffilosoffia, primo que venia ab canterella, la intelligencia ab la ajuda silogisthica, e venia e treballava per haver ne..."
Ferrer, Vicent Quaresma 53, XXVII

"Item, dos canterelles de coure."
Inventari dels béns d'Ausiàs March 72. València, 3 de març de 1459

"De les cantarelles e terracetes vos havem ja scrit que no us ne cal curar pus, ..."
Lletra de la reina Maria A Guillem de Mir (Tortosa, 23 de setembre de 1434). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 2.975, f. 53 vº)

CANTERELLÀS, [CANTARELAÇOS] s.

Augmentatiu pejoratiu de canterell.

"Item una barrischada de cantarelaços a n Arnau Mulet .viij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

CANTERET, [CANTARET] s.

Càntir petit.

"Item hun cantaret de coure petit per tenir l aygua de les canadelles..."
Inventari de la casa del General p. 32; any 1499

DECANTAR v. a.

Inclinar, desviar de la línia dreta.

"...e james foren bastants vents a decantar o tortre lo pilar de fum, que fum pujave dret de l altar."
Villanueva (editor) Disputa de Jeroni de Sta. Fe contra jueus cap. II. Any 1412

"E aqui fonch calada la dita bandera, tota dreta sens decantar, al dit sotballe..."
Novells ardits 8 de març de 1448

DECANTAR v. n.

Inclinar-se, estar fora d'aplom.

"...dich te que tantost en son respondre conexeras ell on decanta e de quiny peu se dol. E puys si d aquella part on ell decanta li proposes ab maneres materia plaent e falaguera..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià LXXV

"Si los paraments decanten / o pengen mes a una part que a altra, e la cimera si va dreta y ben posada..."
Menaguerra, Ponç de Lo Cavaller cap. segon

"Ffavor ne honor temporal,
Qui geten al foch infernal
Tots celhs qu y posen esperança,
Car fan decantar la balança
Comunament en greus peccats,
E fan los morir abseguats
Per ço que no troben merce;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 831

DECANTAR-SE v. refl.

Inclinar-se, posar-se de costat.

V. esdecantar-se.

"Lo pastor lo grata de vigor
e lo porch se n dona sabor,
es se decantat .I. petit
e sempre fo adormit;"
Llibre dels Set Savis de Roma 828

"En aquests plets aytals, l oficial o el Jutge deu entendre ab diligencia a bon espatxar, e dar son dret a cascun, en manera que per temor, amor o hoy, e per res als, no s decante a neguna part."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, IV

"e veu dos poms / de fruyt en hun bell ram,
e son desig / egualment los demanda;
no l complira / fins part haja elegida,
si que l desig / vers l un fruyt se decant:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 3., ed. Pagès, IV

DESENCANTAR v.

Deslliurar del seu encantament.

"E devia esser desencantada e tornaria en sa propia figura e en son stament quant trobaria un cavaller tan animos que la gosa s anar a besar en la boca."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCV

"Dix Merli: -Volets anar
de fores per deportar?
Dix l emperador: -Plau me assats
veure si son desencantats."
Llibre dels Set Savis de Roma 2.622

"E la obra encantada
Tost sera desencantada,
E la lur divisio
Tornara gran unio
E caritat ordonada."
Turmeda, Anselm Cobles de la divisió del Regne de Mallorques 74

"... qui per amor de una donzella la qual sta encantada en lo port de Tintovil e no s pot desencantar si donchs no son fets molts dejunis, cerquant molts regnes e vetlant en quade sgleya que trobaran..."
Crida pública a Igualada Any 1404

ENCANTAR v. a.

Pregar, instar, suplicar.

"Encarregant e encantant vos a tots en general e a cascu en particular hi vullau de vull avant provehir."
Lletra de Pere de Portugal Als diputats del General. Vic, 7 de març de 1466

ENCANTAR v. a.

Vendre a l'encant, al més donant.

"... vingueren en la plassa on se encantaven per a dir qui seria aquel qui les liuraria de encant contre lur voler..."
Arxiu Corona d'Aragó. Cartes reials Doc. P. Beçet LIII

"E per aquesta rao no poden fer encantar los personers ab lo senyor de la nau entro que la nau haia fet viatge, e quant haia fet viatge, ella s pot encantar del personer al senyor, e del senyor al personer."
Consolat de Mar tit. I, cap. LIV

"la cort, venent
sens encantar,
fan estimar
qualque convés
d aquells pellés
ben sobornat."
Roig, Jaume Spill 6.908

ESDECANTAR-SE v. refl.

Decantar-se.

V. decantar-se.

"Lo pinalet tot dret puya
e tro a les branques toca
del pi qui dessus li sta,
e puys un poc s esdecanta,
no poch per les branques passar
e hac lo cap inclinar."
Llibre dels Set Savis de Roma 484

GALL NI GALLINA (NO CANTAR ___) fr.

Significa que una cosa és desapareguda o tan llunyana passada que no cal parlar-ne mai més.

"... e que cremassen totes les coses; entant que sustenint hun adevi, tota la ciutat fos dirruhida, entant que james puys no y cantas gall ni gallina."
Ferrer, Vicent Quaresma 67, XV

MISSA (CANTAR ___) loc.

Dir, recitar, llegir la missa.

"Un dia se sdevench que aquella donzella hac peccat ab .j. clerga que tot dia cantava missa a la dona. Estant la dona e la donzella a la missa, la dona dix una vilana paraula e sutza."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXXVI

"... que ells, ir o l altre, o l altre, feeren o digueren greuge a qualque secglar, e canten missa cada dia et offeren sobre l altar, e no veu hom comunament que negu... abans que cant se vaya reconciliar ab aquell qui aura scandalizat..."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xlij