MANÇANA s.

Mena de poma.

V. maçana.

"Adonchs, apres que Medea hac apellades totes les diversitats de les serps e de les besties verinoses, cull totes les pomes, fruyts, erbes e mançanes enverinades e mesclades ensemps..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 392

MANÇANA s.

Boletes. (?)

"Primo, unes capçanes ginetes de parxe de seda vert, ab .iiij. alquellades grans d argent daurat e en les .ij. de les quals fallen smalts d es mig, ab .x. mançanes, .iiij. caps, .ij. platons e .ij. civelles d argent d obre morischa..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 79; any 1413

"Item altres capçanes de cuyro morat, en que ha .iiij. alcalades d argent daurades, niellades, obrades a la morischa, ab .vj. mançanes, .iij. caps, una fivella, .j. plato e .ij. sostincuts tots d argent de la dita obra..."
Inventari d'Alfons el Magnànim 80; any 1413

MITJANÇANAMENT, [MIJANÇANAMENT] adv.

Ni poc ni molt, ni bo ni mal.

"Les nous son calents e umides, e crien mijançanament a qui les menja soven, donen dolor en lo cap e crien set..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts De les nous. MS. Bib. Univ. València

PELICANA, [PELLICANA] s.

Femella del pelicà.

"Yo, novençana,
no pellicana,
plaer vull pendre:
no m vull despendre,
los pits nafrar
per al fill dar
la sanch del cos;"
Roig, Jaume Spill 5.083

PELICANA, [PELLICANA] s.

Femella del pelicà.

"Yo novençana,
no pellicana,
plaer vull pendre:
no m plau despendre,
los pits nafrar,
per al fill dar
la sanch del cos;"
Roig, Jaume Spill 5.083

PUBLICANA s.

Dona pública, prostituta.

"... com lo mesclament de marit e muller deia esser, no ab provocations e maneres de que usen les publicanes solament perque puixen sadollar lur desordonat appetit, mas en manera natural e honesta e ab intencio de procrear fills a gloria de Deu..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 221, primer punt, cap. sisè

"Gardar t as de la putana
E majorment de publicana."
Facet 368

SANTA MARIA CANALERA un. pluri.

La Purificació de la Verge Maria celebradora el dia 2 de febrer, la Candelera.

V. Festa de Madona Santa Maria de febrer, Santa Maria de febrer.

"E ara ve apres ffebrer
ab santa Maria Canalera
a dos dies la trobarets:
l endema sent Blay colets;"
MS. n. 216, f. lxv, a. Bib. Univ. València

TARASSANA, [TARAÇANA] s.

Drassana, arsenal.

V. darassana.

"La qual excellentissima nau varada y exida de la taraçana de les platges de Judea, ço es de la infructuosa e ja preterida sinagoga..."
Anònim Confessional València, 1493

TERÇANA s.

Febra que retorna periòdicament de cada dos dies l'un.

V. febre terçana.

"Item prenets una dracma de bertonica e altre dracma de puliol, e picats o tot ensemps e dats ne a beura ad aquell qui haura terçana. Apres que la febra li sera passade, continuant tantost la perdra."
Receptari de la Universitat de València f. cxi

"... e per putrefaccio de colera se fa altra febre que ha nom terçana, la qual ha propietat de fer accessio I. dia part altre."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Introd. II, cap.

TERÇANA BORDA un. pluri.

Febre intermitent que repeteix al tercer dia (DCVB).

"... e cuyta en caçola e donada al malalt una part .j. dia, altra en altre, per dies entreposatz el malalt no menuc altra cosa, e aquest experiment val a terçana borda e cotidiana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX

TERCENARI, [TERÇANARI] s.

Aquell qui pateix de terçana.

"Item huyls de codorniu, penyatz al col del terçanari, tolen la terçana."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLVIII

VIOLA BOSCANA un. pluri.

Viola salvatge.

"una mata de viola buscana d argent."
Inventari del Convent de Bell-lloch Escrivania rectoral de Santa Coloma de Queralt. Manual de 1411, quad. 3

"Item que empren los monestirs de Pedralbes, de Sant Pere, de Valldonzella, de Jonqueres e de Santa Clara que fassen entre tots .CC. rams de barbari e de violes boscanes que sien perfumats..."
Llibre de coses assenyalades cap. 37