BISO s.

Bis, tela de lli.

V. bis.

"... un rich hom era vestit de porpra e de biso, lo qual meniava cascun dia a taula plena."
Evangeli de sant Joan Còdex del Palau, f. 84

BISOL s.

Bis, peix de mar.

"Es aquest un capitol que tracta en quina manera se han de aparellar los bisols en cassola. Primerament pendran los bisols, e obriras los faras los bells e nets."
Nola, Robert de Art del coch Bons bisols en cassola

"Scombrus, en Valencia Visol, ab alüs Cavallo, peix de Abril."
Palmireno, L. Vocabulario del humanista

"En lo dit any de MCCCCLVIIII, a XV. de abril e XII. dies apres, hac tanta e tan gran abundancia de peys de mar en Valencia que la liura del sorel valia a hun diner, e los bisols e bonitols a II. dines..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 114

BISSÓ s.

Lli molt fi.

"Lo rey ne va, e lo cavaller se enamora de la esclava e vesti la de porpra e bisso e tenye la en gran honor..."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer LI

BÍSTIA s.

Bèstia.

V. bèstia.

"... e lo portador de la dita letra vaia ab una bistia de bast en la qual axi com mils pora aport los dits pagos. E com sera tornat aqui ab aquells per ell mateix o per altra bistia de bast enviats aquells decontinent a la nostra casa de Valldaura."
Epistolari del rei Martí Lletra núm. 30 / 14 de desembre de 1406

"Qui respon abans que no haia hoyt demostra s foll et bistia et digna de gran confusio."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"Dix lo ballester que ab aquella sagetava e matava les bisties salvatges."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa primera partida, XV

BÍSTIA FERA un. pluri.

Bèstia fera.

V. bèstia fera.

"E ana molt per boschs plens de bisties feres e salvatges, si que vench al flum, lo qual era maravellosament ample e larch e fort pregon..."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. CXIV

BÍSTIA GROSSA un. pluri.

Bèstia grossa.

V. bèstia grossa.

"Primerament ordonaren que tota bistia grossa, ço es, rossi, ego, bou, vaqua, mul o mula, asa o somera, qui seran atrobats dins vinya en qual temps se vulla de tot l any, pach de ban, per cascuna bistia sinch sols..."
Ordinacions de Binisalem Any 1449

BISTIAR s.

Bestiar.

V. bestiar.

"Item, que tot bistiar qui venga en la ciutat per vendre, e sera en lo terme de aquella, que algun regater no pusca comprar ne fer comprar sino la hora leguda, sots pena de cinch sols per bistia; puixe s, empero, vendre lo dit bistiar en qualsevol lloch de la ciutat sens encorriment d alguna pena."
Llibre de Mostassaf 50, Capítols dels carnicers (Mallorca, 1448)

"Item que tota persona e ses companyes en ço del seu e los vinyogals per tot puxen fer degola .j. cap de bistiar si son de .v. amont seran atrobats en mala feyta."
Ordinacions de la vila d'Àger 34, (any 1278)

BISTRAURE v. a.

Bestreure, pagar anticipadament una suma de diners.

V. bestraure, bestrer.

"... pregam vos afectuosament que si per dar bon compliment a les dites obres de la capella vos fallien diners hi vullats bistraure per nostre servir, car nos vos prometem de pagar los vos de continent que siam, Deus volent, a qui..."
Epistolari del rei Martí Lletra núm.53/ 17 de desembre de 1407