BARAT s.
Frau, engany.
"E veia si / d aycest mal es tocats,
E si u veu clar / luy se de tals barats."
Savall, Ramon Cançoner de Saragossa f. 227
"Car som nos ensemps coneguts
Contra rayso,
E may barat e tracio
No ns vench a mal:"
Testament d'En Serradell
"Encara t fara mants barats,
Si no t gardas, lo fals malvats;"
Llull, Ramon Medicina de pecat IV part, XXVI
"La monja dix tot lo barat
Al monastir:
Com aqui devien venir
Los tres aymants
E com los ha fet bells semblans
E dat jornada;"
Francesc de la Via Llibre de Fra Bernat 1.790
 BARAT, A adj.
Que és a bon mercat, a baix preu.
"... e molts ne fahien presoners, e ls venien tan barats que per cinch sous donaven un frances, per molt sa e fort que n fos, als qui comprar los volien..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24
BARAT, A adj.
Que comporta un frau o un engany.
"Si dan algu, / amich, costa vos era,
Seria m greu; / pero no y puch als fer
Pus tots usau / de un barat saber,
Que no sabeu / que s amor vertadera."
Rocabertí Glòria d'Amor 238
BARATA (A ___) loc.
Amb frau o engany.
"Aquell drap era mullat, e lo mercader no y podia guanyar sens que no l venes a barata o a alcuna maestria."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XLVIII
BARATA (EN ___) loc.
Amb frau o engany.
"Peccat qui es cubert per amor moltes veguades se descobre per mala volentat e torna en gran barata."
Rei Jaume I Llibre de saviesa 254
"Salvo empero que l senyor de la nau o leny dubtas o hagues dubte que aquells mercaders fossen trafegadors o baratadors, e que s temes que no li metessen lo seu nolit en barata, que ll lo pogues perdre."
Consolat de Mar tit. IV, cap. CCLXIX
BARATADOR, A s. i adj.
Que fa barata; barater, a; enganyador, a.
"E si aquells mestres que ab ell obraran no saben que ell faça aquella obra a scar, lo senyor de la nau los ho deu dir e demostrar, per ço que si aquell mestre era baratador o trafegador... aquells mestres... no sien enganats..."
Consolat de Mar tit. I, cap. LI
"La terça es oyr misses, les quals oen usurers, baratadors, aultres... e totes maneres de falsaris."
Arnau de Vilanova Raonament d'Avinyó f. xxxj v
BARATAR v. a.
Canviar, permutar.
"E sapies, Curial, que no ha frare en aquest monastir que baratas la sua vida per la del Rey de França..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 14
"... que si ells havien res mes a bestrer en aquella nau o en aquell leny... ells ho haurien a manlevar o baratar, o haurien a vendre alguna cosa, que tots temps ne serien despagats..."
Consolat de Mar tit. i, cap. L
"Mas lo pin de Thesalia del qual se feu la primera fusta per navegar he fon la nau de Jeson, aporta s los homens en un loch per baratar e mercadeiar..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 339
"Si baratar
alre no poden,
sos fills enlloden
e desereten;
los bens se meten
dels fills llevar,
per aumentar
dot a les filles;"
Roig, Jaume Spill 6.960
BARATEJAR v. a.
Baratar, canviar.
"Mas si ell ho iugava o baratejava, o s perdia per alguna rao que fos culpa sua, los personers li n poden fer demanda."
Consolat de Mar tit. XIII, cap. CCXXVIII
BARATER, A adj.
Enganyós, osa; fraudulent, a.
"E jo qui tinch / mon seny e pensa tota
En vos sens frau / ne cami barater,"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci
"... per que, mosser, ja us son avisat: talayat vos e provehit en manera que los fets no prenguen tom, que l art de la cort va tot barater e a decepcio, solament hagen florins..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1449
"... que un barater e un trafaguer se troba pus tost ab un altre, que no fa ab un bon home..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CXCII
"... que aqui n a de grans falsaris e baraters qui ab manyes e maneres lurs li empatxaran son bon consell..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 2.001, cap. XIII
BARATERIA s.
Frau, engany, trampa.
"Dona sens par / en ben amar so sol:
lealment am / e sens barataria.
Si fals vos dich, / dema no vege l sol,"
Llull, Romeu Cobles (Jardinet d'orats)
"Los pares antichs veeren aquells setgles bells he resplandents lunyats de tot frau, engan he barateria."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 339
"... recordant aquest somni he pensat que Curial e son companyo son los leons e los altres les raboses qui demanan barateria, e axi que son vençuts..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 30
"... o per alguna barateria que vol fer, ha mes en fama que sots mort."
Metge, Bernat Lo Somni 53, lib. primer
"tot ho furtaven
e trafegaven
ab arteria:
barateria
los ajudava."
Roig, Jaume Spill 2.965
BARATISTA adj.
Barater, fals i fraudulent.
"... manen a totes e qualsevol persones bregoses, vagabunts, baratistes, alcavots, blasfemadors de Deu, apartadors e altres de vida perversa, que de continent isquen de la ciutat e no tornen ne habiten en aquella."
Manual de Consells València, 1409. Núm. 24 A., f. 92 v
| | |
