BARRISCADA, [BARRISCHADA] s.

Conjunt o barreja heterogènia i generalment de poc valor.

"Item una barrischada de cantarelaços a n Arnau Mulet .viij. d."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

BARROS s.

Pústules o grans que surten a la cara.

V. barb.

"E puys de aquell vinagre lavats vos en la cara: tota macula qui sie en la cara ne fara anar, e barros si ni a, e fara la color molt temprade continuant..."
Receptari de la Universitat de València f. xcvij v

BARRUBÍ, [BARUBI] s.

Barrina grossa, que empren els fusters per fer forats a peces gruixades.

V. barobí.

"Item barrines .viij. entre grans e migeneres.
Item barrubi."
Inventari de la galera de la Diputació Arxiu Municipal de Barcelona. Any 1460

"Item barubi d ezcalmar... viij."
Inventari de la galera "Santa Catalina" MS. 252, Bib. de Catalunya; any 1352

"En la casa appellada despensa foren atrobades les coses seguents: et primo una sanalla de ferramenta, ço es, duas axes, dues planes, un forrollat, un barrubi, ..."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

BARRUER s.

Espècie de bacinet o salada.

"... e cascun dels dits alforrats tenga rosi bo e covinent e cuyraces e manegues de malla o de launa o gocets e gorjal de malla e bacinet guiet o barruer o fueta..."
Llibre de Memòries València, 1389

"Item altra caxa dins la qual eren les coses seguents: Et primo un barruer o bassinet o salada de ferre."
Inventari de Ramon de Sant Martí Mallorca, 24 de juliol de 1434

BARRUMBALLA, [BARRUMBALA] s.

Encenall.

"Aqueixa gent
Que n lo seu dir fan fonament
De barrumbales,
Hi tot son fet es, ab rialles,
Fundar son dret;"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.461

BARTAFELLA, [BARTAFEYLA] s.

Anella de forrellat.

"Item, una coffa ab bartafeyles de falca."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

BARUTELL s.

Sedàs, mena de tamís groller que separa la farina del segó.

"... axi com lo barutell no pot ratanir la farina prima mas tan solament lo sagon qui es gros..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) MS. Bib. Univ. de Barcelona, f. 132 vº

BARUTELLAT, ADA adj.

Passat pel barutell, pel sedàs.

"Item sie cuyta sal torrada, farina de forment barutelada, mel roya entro que sie espessa, e feyt emplast de totes aquestes coses..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLI. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"... ages farina d ordi e let d ametlles ab brou de gallines, e, la let feta, mit hi farina e barutellada, e mit ho a coura..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvj, b. Bib. Univ. València

Fitxa Dubtosa BARXA s.

Embarcació d'una certa importància per a la guerra i molt usada en el segle XVI.

"Aquest dia pertiren de la plage de la present Ciutat devuyt fustes de gavia entre les quals hi havia dues naus grosses de Genovesos e algunes barxes de ponent, les quals fustes eren part de la armada que la Mat. (??) del sor. Rey tenia preperada per passar-se'n en lo Realme de Napols."
Novells ardits 1 de setembre de 1506

"... devallaren en la arena, e enbarcarense ab la barcha de la barxa del magnifich mossen Miquel Çarriera.................. E vehent los demunt dits la barca qui anave devers ells, feren fer vela a la barxa e axi tiraren la via de levant costa costa."
Novells ardits 2 de febrer de 1512

"E lo mateix dia arribaren en la present platge dues barxes & una calavera de Napols carregades de forment de levant..."
Novells ardits 19 de setembre de 1522

BARZER, [BERSER] s.

Esbarzer, gènere de mates espinoses que produeixen les mores i creixen a les vores dels camins.

V. esbarzer.

"Esporga una romaguera que aia de lonch una braça e sia talat tot lo barzer exeptat que romanga la romaguera sola..."
Micer Johan Receptari de Micer Johan CCXVII

"... y esbarserantse dins un espes berser..."
Faules d'Isop 50