BADAR v. n.

Estar obert o entreobert un objecte a semblança d'una boca badada.

"L altre dona a Tirant en mig de la cuxa que un gran palm badava la coltellada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX

BADAR v. n.

Obrir o tenir oberta la boca contemplant o oint alguna cosa.

"... e encara deu fort esquivar riure dissolutament, axi com es massa cridant, o massa badant la bocha, o massa sovin."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIIII

"... mira l lo leo, e a la resplandor de la spasa qui llampegava a la claredat del sol, comensa un poch a badar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72

BADAT, ADA adj.

Amplament obert.

"E puys, si lurs marits lurs donen
Qualque punyada,
Veurets les ab gola badada
Gitar grans crits,"
Sermó del bisbetó 755

"... car es llavors axi com a serp calda, que a tota part se gira ab la bocha badada per enverinar tota res que a ella s acost."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI

"... en la dita ylla estan los bestiars una gran part de l any sens aygua, e com volen apagar la set que sostenen, estan cert temps al vent ab la bocha badada."
Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit, VI, cap. XXVI

EMBADALIT, IDA adj.

Entusiasmat, ada; encantat, ada.

"Los mariners / embadalits estan,
e cascu d ells / la sua carta tenta,
e son discorts / en llur acordament:"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 28, XXVII

ESTREBADA s.

Acció d'arrencar per força; avulsió.

"... e feu ultra poder e dona tan gran estrebada de si matex que trasch lo braç de les posts, e romas hi gran troç de la pell e de la carn; e axi escapa nafrat e escaldat..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CV

HERBADA s.

Fomentació amb herbes medicinals.

"Les coses calentz e sseques en lo terçer grau:
Alfatic, anis, azara, gra de ssavina, epitima, herbada..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 4, a

HERBADA s.

Composició tòxica d'herbes metzineres.

V. herbes, herbes males, herbes mortals.

"E lur benefiçi es en mudar la qualitat ssua ab la contraria de les mediçines e cuan sson les medzines, ço sson males herbades fredes a esser lur benefiçi de les mediçines calentz."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 7, c

LLOBADA, [LOBADA] s.

Espai de terreny deixat de llaurar o cavar.

"Los qui logats
humiliats
obrar volran,
e suaran
en les cavades
no fent lobades,
del divinal
diner real
seran pagats."
Roig, Jaume Spill 14.513

RABADA s.

El carpó o la base de la cua en els mamífers.

"Item prena de tots los moltons que l senyor despena en cort, axi de cena com menys de cena, los cols et les rabades et los blascos..."
Ordenacions del rei Pere el Gran Arx. C. d'A. (reg. 1.529, part I, f. I)

RAMBADA s.

Construcció elevada a la proa d'una galera en nombre de dues, una a cada banda i unides per un pont comú.

"Item, VI canals de rambada de proha, sotils."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, XXII batalloles de galera, V canals de rambada, e un aliau de timo, I rem."
Inventari Drassana de Barcelona Anys 1484-1486

SOBARBADA s.

Reprensió, repulsa.

"Lo novell noble vench a noves ab lo antich noble, e lo antich li dix: -Yo vinch de tal noblea; -lo novell li dix: -En mi comença, e en tu es finida noblea. -Quina sobarbada li doná"!
Ferrer, Vicent Quaresma 100, XII