BADAR v. n.
Estar obert o entreobert un objecte a semblança d'una boca badada.
"L altre dona a Tirant en mig de la cuxa que un gran palm badava la coltellada..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LIX
BADAR v. n.
Obrir o tenir oberta la boca contemplant o oint alguna cosa.
"... e encara deu fort esquivar riure dissolutament, axi com es massa cridant, o massa badant la bocha, o massa sovin." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià cap. CCCVIIII
"... mira l lo leo, e a la resplandor de la spasa qui llampegava a la claredat del sol, comensa un poch a badar." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 72
BADAT, ADA adj.
Amplament obert.
"E puys, si lurs marits lurs donen Qualque punyada, Veurets les ab gola badada Gitar grans crits," Sermó del bisbetó 755
"... car es llavors axi com a serp calda, que a tota part se gira ab la bocha badada per enverinar tota res que a ella s acost." Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI
"... en la dita ylla estan los bestiars una gran part de l any sens aygua, e com volen apagar la set que sostenen, estan cert temps al vent ab la bocha badada." Canals, Antoni Valeri Màximo lib. I, tit, VI, cap. XXVI
| | |