TRAURE v. a.

Deslliurar.

"... si tu est sens colpa d aquest crim que a tu es imposat, hages sperança en nostre Senyor Deu, que ell te n traura ab aquella honor que tu desiges..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 19

"E que la sua sagrada anima, separada del cors, empero no separada de la divinitat... davalla als inferns, e de aqui trasque les animes dels sancts Pares."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.018, segon punt

"Lo terç es creure que Jheu xrist pres mort e passio per los peccadors a rembre e salvar e a traure del poder del diable."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvj, d. Bib. Univ. València

TRAURE v.

Marítim. Tirar, estirar cap a terra.

V. tirar, trer, treure.

"Item, VII talles grans de traure e verar de dos ulls ab ses poliges..."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Item, II maxallars qui servexen a traure galeres damunt los vassos."
Inventari Drassana de Barcelona Any 1465

"Encara es tengut mariner que si l senyor del leny lo vol traure en terra o en fou, que no se n deu partir tro que l leny sia en terra o en fou. E si no l vol tirar ni metre en fou que li deu aiudar a ormeiar."
Consolat de Mar cap. CXXXVI

"En axi, Senyer, com la nau o l leny con hom lo vara o l trau, cové que los homens qui l tiren que s avenga la forsa de cascu ensems, car esters no l purien varar ni trer."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 85

TRAURE v. a.

Apartar, arrencar algú del seu lloc, ocupació, qualitat, condició.

"E, que lo mon / superior no fos,
a l hom es obs / que u pens esser axi,
car lo present / no l trau d esser mesqui"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 61; ed- Pagès- CVII

TRAURE v. a.

Fer sortir una part del cos per una obertura.

"... e ls cavalers e ls homens de peu que y eren escudats eren tant prop dels sarrains... que negu no gosava traure l braç per paor que d altra part vingues espaa que l feris en la ma."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 85

TRAURE v. a.

Tirar enfora, extreure, posar una cosa enfora d'una altra on era reclosa.

"... e hagren donada la batalla molt fort una gran peça, en guisa que la major part trayen la llengua de set e de calor..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCXXVII

"Diu sent Agosti que axi com de les spigues, trencant la palla, traus lo gra, axi de la figura traus la veritat."
Ferrer, Vicent Quaresma VIII, 108

"E, si t sera vigares que lo poll fos abans cuyt que lo brou no fos baxat, tragues lo de la olla una gran estona abans que no fos cuyt..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxv, c. Bib. Univ. València

"Mas tant fo lo poder de les balestes de nostra part e de les pedres que ls lançavem, que negu no podia la ma traure defora que de sageta no fos ferit..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 268

"E aquest mateix die trasqueren la bandera del General e la Reyal fins al portal de Sent Anthoni..."
Dietaris de la Generalitat de Catalunya 8 de febrer de 1461

TRAURE v. a.

Fer venir vi d'una bota, aigua d'un pou o d'una font.

V. tirar.

"Dona, dix eu, vets traure vi
Qu eu he gran set."
Testament d'En Serradell

TRAURE v. a.

Deduir, investigar, inferir, a força i a conseqüència d'estudi.

"... començaren a examinar, traure e stimar quants moltons, quantes ovelles, quants bous, quants cabrits, quants anyells, quants porchs e quants bacons se venen o ha mester cascun any en Barchinona e quantes falles hi ha, metent ho per terçes e faent ne suma general."
Novells ardits 10 de gener de 1454

TRAURE'S v. refl.

Retreure's, retirar-se.

"... e meten se a la taula e puys que hagueren menjat, Lemperador se trague e Curial se n ana a son hostal..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 27

TRAURE, [TRAURER] v. a.

Tirar amb arc, ballesta.

V. tirar, traer, trer.

"Ara oiats que us mana lo batlle de Baga, que mil hom no gos dins la vila de Baga traure fromatge, ne piquar en carnsalada, ne gitar pera ne bara de fer, ne traurer (sic) a senyal ab balesta dins la vila de Baga..."
Arxiu de Bagà vol. XXX, f. 7, any 1346

TRESAUR s.

Tresor.

"... tornats vos en ab vostre tresaur, e recomptats als Sampnites que March Curio mes ama senyorejar als richs que esser fet peccunios e rich..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 828, lib. IIII. tit. III

"Sol, hom que y sera nat sera migancer, ni gran ni poch, e bella cara e blanqua... e ha un signe Leo que senyoreja tresaur."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cxiij, a. Bib. Univ. València

VENAL (TRAURE ___) fr.

Metre en venda.

"Dementre que en axi lo bou e lo cavall parlaven, un carnicer vench guardar lo bou si era gras, car lo senyor del bou lo li havia tret venal..."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles setena part, cap. II

VIDAURA s.

Clematis vitalba, planta enfiladissa de virtuts medicinals, i ornaments que n'afecten la forma.

"... e per pintar les dites vidaures ab cost d aur fi, argent, sisa d oli e altres coses..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim ed. València, f. 91 v, nota 1

"Item dues cortines de seda de fulatges diversos ab vidaures vermelles sense senyals e servexen a l altar maior a les festes anyals."
Inventari de Poblet, casa de st. Vicenç de València f. 4 v

"... e los dits drap o draps puxen esser lavorats e senyalats ab senyal de esteles e de la ymage de la Verge nostra dona Maria ab la representacio de la Nativitat de Jhesu en les bidaures si als dits confrares ben vist sera."
Capítols de la Confraria dels lligadors de bales de València Arx. C. d'A. (reg. 2.200, f. 71 v). 25 d'abril de 1404