AMARGOR s.

Aflicció.

"Tote la nuyt dormy axi alegre que a el no fo pas semblant que fos pas tal con solia eser, mas cambiade de amargor en dolsor."
Sant Grasal MS. de G. Reixach, f. 116 vº

"... en assaborir o regonexer quanta amargor e mal aporta peccar mortalment, car priva lo hom de Deu e dona pena eternal..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.394, tercer punt

AMARGÓS, OSA adj.

Que amargueja; amarg, amargant.

"Ho sie feyta polvora de lupins amargosos; axi eleix hi es molt apropiat beure del such de les fuylles del presseguer."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, IIa part, cap. VII

"Rp. suc de fuyles de cocombre salvatge e atretant da let d ameyles amargoses, e en .j. bela ola met o a foc..."
Tròtula de Mestre Johan 2 c

"E dix Galienus: -Les mediçines que nedejen e ajuden a escopir sson aquestes: alcarçana, tramuçes, amenles, ... cart, çeba marina, e les altres medicines que i ssobra ssabor amargosa..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 11, d.

AMARGOSAMENT adv.

D'una manera afligida; amb amargor.

"Amargosament te sie amargos lo teu cor, car nostre senyor Deus, sobiran pare... axi volenterosament e delitosament as agreuyat."
De menyspreu del món 63, s. XIV

"Ab aytant lo gayl canta
e sent Pere s remembra
d asso que Jhesus dit li avia
que .iii. vegades lo negaria,
e ysque dafora plorar
e amargosament suspirar."
MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 742, f. 5 129

"... dins aqel loc nega Sent Pere Ihesucrist .iij. vegades, e aqui remembran de ço que Ihesucrist avia dit, plora en aqel loc amargosament."
Viatge a Terra Santa f. 85 v. Any 1323

AMARGURA, [AMERGURA] s.

Aflicció, disgust.

"Axi mateix qui ha vera beneuyrança no pot haver ansia, ni pahor, ni angoxa, ni tristor; empero los demunt dits sofferen moltes amargures e affliccions."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa V

"... ab dolor e ab tristor e ab gran amergura..."
Eiximenis, Francesc Llibre dels Àngels ed. Barcelona [Johan Rosenbach], 1494; f. 56

"La qual veent / penada sens mesura,
agenollat / li vag parlar plorant:
-Verge sens par / en vostre penar tant
vos m aculliu / e cruel amargura."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 89, [V.]

AMARINAR v. a.

Equipar, proveir de mariners (una embarcació).

V. marinar.

"Empero, si ls mercaders avinença o pati ab lo dit almirall fer no volran, lo dit almirall pot e deu amarinar la dita nau o leny e trametre en aquell loch on armat s era..."
Consolat de Mar tit. XII, cap. CCLXXV

"... troba tres naus e terides moltes del rey Carles carregades de viandes... e tantost envesti les, e pres les totes, e les amarina e les trames en Sicilia a Macina."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CIX

"Com lo dia fon bell e clar e Tirant hague fetes amarinar totes les fustes que havia preses dels moros, feu fer vela..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCIII

AMARINAT, ADA adj.

Proveït de mariners, tripulat, equipat.

"E aqui lexaren los .VI. uxers amarinats e ab les .XXVI. galees be armades vengren aci."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia III, 228

"Quant les galeres dels Catalans hagueren ligats los presos e hagueren amarinades les vint e dos galeres que hagueren preses, tornaren se n a rems e a veles vers Mecina..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCVIII

"de mar la stela
e nau ab vela
amarinada,
illuminada
illuminant
lo caminant,"
Roig, Jaume Spill 11.089

"Mas la mia nau, Senyer, tant es nau contrariosa e tant es mal amarinada mal e guardada, que com ha mal temps ni es treballada per ira o per ergull... no recorre a port de gracia ni a port de benediccio..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 17, cap. 117

AMARÍSSIM, A adj. superl.

Molt adolorit; afligit, ida.

"... cubriu ab ruades savenes e negre mantell lo meu cap abundos de amarissimes lagremes..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXVIII

"... e contriccio, e confesse e restitucio; en estes tres sta principalment: amargua, e mes amargua, e amarissima."
Ferrer, Vicent Quaresma 38, XXIX

"Mas, per relevar de l animo tants teus pençaments greus e amarissims, aiuda pendre altra faena, e apartar se de l animo aquestes flames quals a tu axi consuman."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 843, f. 28

AMARITUD, [AMARITUT] s.

Tristesa, dolor.

"La qual per nos rebuda, e ab assats amaritut de cor lesta, encontinent convocam nostre consell..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1461

"Ab molta grandissima amaritut e congoixa quasi intollerable notifficam a la Mtat. vra. com, disposant la providencia divinal, lo senyor primogenit ha retuda la anima al seu creador leixant a nosaltres en una gran e inextimable desolacio."
Lletra dels Consellers de Barcelona A Joan II, (16 de desembre de 1470)

AMARRAR v. a.

Assegurar, lligar amb amarra o altra corda.

"... faeren affranallar les galees ab franells llarchs, e amarraren tots los rems en frenells llarchs, per ço que los enamichs no s poguessen metre entre ells entro que ells se volguessen..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXX

AMARROIDES s.

Hemorroides, morenes.

V. amarruïdes, hemorroides, marroies, marruides, morenes, moroines, morroides.

"E a altra vertut d estrenyer e d ajustar, e val a la menao quan es de ssang e de les altres umors que venen per part de la menao, e val a les amarroides."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 13, a

AMARRUÏDES, [AMARRUYDA] s.

Hemorroides.

V. amarroides, hemorroides, marroies, marruides, morenes, moroines, morroides.

"E l oly de les amenles amarges hi val ab ço e ssi es cuyt lo cogombre amarg ab l oly de la alegria dessequa les amarruydes."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 55, c

AMARUSCA s.



"Item maiola, la qual es semblant en color e en sabor e en flor a una erba que es dita amarusca..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIX. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València