ALARDE s.

Ostentació, aparença i més especialment mostra, revista de tropes armades.

"... e exiren a nos tots quants n i havia, qui a peu, qui a caval e faeren alarde denant nos."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 522

ALARDO s.

Alarde, ostentació, gatzara.

"acompanyada
de fabres pardos,
ab balls, alardos,
cans e cançons,
ab molts brandons,
ella tornava."
Roig, Jaume Spill 2.702

ALARIF, [ALARIFF] s.

Arquitecte, mestre de cases.

"Item pren n Almoxent per salari com es alariff dels moros et per ço com ajuda cascun any a la alfarda que paguen al Senyor Rey- CL solidos."
Salaris que es paguen cascun any en el regne de València Docs. Arx. C. d'A., v. 39, p. 116

ALARMA s.

Crit, senyal, avís per a prendre les armes i per extensió per a prevenir d'un perill.

"Tosttemps que Valencia vol traure la bandera, en trahen la a la finestra de la sala han de tocar alarma cada dia de mati..."
L'orde del tocar les campanes MS. Arx. Catedral de València

"...feu tocar alarma e feu demostracio que enemichs venen: e com seran en lo camp descavalcau e anau tocant a cascu los sperons, e si ls porten fluxos dexau los star; si ls porten strets de aquells me donau..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII

ALARÓ, [ALERO] s.

Extremitat de l'ala.

"... e leva li los peus, e apres lo alaro e apres la cuixa dreta..."
Nola, Robert de Art del coch Tall de pago

"Les gallines se tallen en esta manera. Primerament leva n lo alero, despuys la cuxa e apres la alla, e fes axi matex de l altra part."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxiiij, a. Bib. Univ. València

ALAROGE, [ALAROTGE] s.

Rellotge.

V. olaroge, rellotge, reloge, relonge, rologe.

"Item un forniment de alaroge de ferro ab dues campanetes."
Inventari del rei Martí 1.058, f. 128, v

"... car en axi com tota la roda de l alarotge se mou a formar les hores e ls punts..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 7, cap. 365

ALÀS interj.



V. ah las!, ai las!, allàs, llas!, llas! (Eh ___), llas! (Oh ___), llassa!, o las!, oi las!.

"-Alas! e en quiny treball deu esser ara Curial? placia Deu que li vulla aiudar."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, § 30

ALASCAR-SE v. refl.

Congoixar-se.

"De la Senyora Reyna havem nova la combat molt sovint lo comte de Pallas, pero ella sta tan be en orde que no se n alascha..."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 21, p.161

ALASSOR s.

Alaçor, safrà bord.

V. alaçor, alazflor.

"Item munten les taffulles del saffra et de l alassor per les quals paguen los dits moros per taffulla que sembren .iiij. diners que poden valer cascun any tro a... L solidos."
Rendes del Rey... en los locs de Ella et de Novella et d'Asp.

ALAT, ADA adj.

Dotat d'ales.

"rates penades,
feres alades
e baboynes
per draps, cortines,
volen e van;"
Roig, Jaume Spill 9.615

ALATXA s.

Peix molt comú, de dos a tres peus de llargaria i en forma de llançadora aplanat pels costats.

"Item ordenaren que gerret axi gros com menut, sardina, moixo, aladroch y alatxa, se vena a raho de deu diners la lliura... X d."
Crides de Mallorca XL

ALAZFLOR s.

Alasfor o alassor, el carthamus tinctorius, L., planta composta.

V. alaçor, alassor.

"La dotzena, es gran senyal de special gracia o excellencia de la terra, com aquesta terra es apta en fer fruyts stranys e drogues orientals, en leva de fet, axi com çucre, pebre, coto, çaffra, alazflor,..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 296, Proemi