ADONAR-SE v. refl.

Apercebre's, reparar.

"... e legida que l comte Julia hac la carta se n met a plorar en banda que nengun se n adonas..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 8

"E axí quedament cascu llexa anar la gumena en mar que hanch los genovesos ne los pisan [s] no se n adonaren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXXV

"E per ço lo appella companyo, que no hagues a dir senyor, per ço que null hom no se n adonas."
Història de Jacob Xalabín f. e .Iij. V

"-Donchs, no u digau, que be m adone
Del que m dieu,"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.559

ADONAR-SE v. refl.

Lliurar-se a, ocupar-se de.

V. dar-se, donar-se.

"Qui s lunya trop de les gents enemics ne guanya, e qui trop s i adona tart es sens vil companya."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"E Diones e Ffiemeta començaren a cantar una canço, e Filomena e Panfilo se adonaren a jugar a scachs..."
Decameron jornª 3ª novª 10ª

"E primerament en las leguases noves e en los ornaments vans e no acostumats e en les inflades pompes se adonen, e negunes par esser belles ne prou mirades tant com ellas..."
Franch, Narcís Corbatxo f. 34 v

ADONAR-SE v. refl.

Acomodar-se, adaptar-se.

"e li plague
costella fos,
no dret fort os,
mas flach, curvat,
redó voltat
per sa natura,
car tal figura,
per ser redona,
molt poch s adona
ab cos dret, pla;"
Roig, Jaume Spill 10.312