Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 3    (29 registres)
veure  Exorar
veure  Exorbar
veure  Exorbar-se
veure  Exorbat, ada
veure  Exorbitant
veure  Exorcisme
veure  Exordi, [esordi]
veure  Exordinari, ària
veure  Exorellar
veure  Exortí
veure  Exortilladura
veure  Exortillat, ada

EXORAR v. n.

Tornar orat, perdre el seny, enfollir, fer o dir follies.

"E lo marit, per abaxar son erguyl e malicia, de continent que la veya exorar, manava a .I. escuder seu que davant ell matex li donas .I. bon ret e gros..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià XCVI

"quant mal dinar,
pijor sopar
n agui, callant
e soportant!
hi quant mal dia,
res no m valia:
ans pijorava
mes exorava."

Roig, Jaume Spill 2.581


EXORBAR v. a.

Cegar, tornar cec (en sentit literal i figurat).

"Altres son cechs e sens hulls... e apres ensutzen los les taules per ço com vivint exorbaren e maltractaren lurs fills, per complaure a lurs mullers madastres d aquells."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"E hanch no s pot dir que l rey Carles ne soltas negu qui en poder d ell ne dels seus vingues, ans com ne prenien negu los tallaven los punys e ls exorbaven."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXVIII

"E d aço m ve / piadosa complanta
com desamor / exorba ma ssenyora,
no conexent / lo servent qui l adora,
ne vol penssar / qual es s amor ne quanta."

March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March LXIV

"no vol cosir
car prest exorba;"

Roig, Jaume Spill 4.256


EXORBAR-SE v. refl.

Arrencar-se els ulls.

"... diu que Edipo pres sa mare Iocasta per muller, de que n ach dos fills e dos filles... e per aquest peccat lo dit Edipus se exorba, e menava l Antigona..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Edipus, p. 491


EXORBAT, ADA adj.

Cegat, enlluernat, privat de seny, de raó.

"Axi fan hom metre en gir
E fadejar, Deus les ahir!
Con es hom axi axorbat
Que no veu la lur sutzetat."

Facet 1.573


EXORBITANT adj.

Que surt dels límits, que sobrepassa de molt la justa mesura.

"volgue preycar,
manifestar
lo dit atras,
tant horreu cas
exorbitant,"

Roig, Jaume Spill 3.729


EXORCISME s.

Cerimònia, conjur o pregàries per a exorcitzar.

"per ço hi aturen
tant los diables:
d ells son amables,
may se n partixen
ni se n desixen;
no hi val baptisme
mas exorcisme,"

Roig, Jaume Spill 372


EXORDI, [ESORDI] s.

Primera part d'un discurs oratori; entrada en matèria.

"Si has a tractar de les epistoles, primerament loch et temps posa. Primerament la salutacio; enapres l esordi; tercerament la narracio..."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres

"vull fer conexer,
ben avisar
he divisar,
exordi fent
sucçintament,
la llur costuma
narrant en suma:"

Roig, Jaume Spill 398


EXORDINARI, ÀRIA adj.

Que és fora de l'ordre, de les regles ordinàries; extraordinari.

"... principias llegir e tractar de aquesta materia en les scoles de la gramatica, e aço en temps de vacacions algons dies, axi com acustuman de llegir compot o altres exordinaris..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. XIII


EXORELLAR v. a.

Tallar les orelles.

"... aço diu per los aplegaments que s han a fer de les parts dels cossors, que si l hom es estat cremat, o la ma es stada tallada, o exorellat en França... per aquell aplegament que s ha a fer, diu in tempore, mas sera molt breu."
Ferrer, Vicent Sermons de Sant Vicent Ferrer Sermó, Feria VI (post Ascensionis)


Fitxa Dubtosa EXORTÍ s.

Guàrdia de moros.

"... e Alaçrach vench ab .x. cavallers de moros e sos exortins que l anaven denant..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 377


EXORTILLADURA s.

Desllorigament del peu d'una cavalleria.

"Esdeve a vegades que en la junctura de la cama detras per lo peu se fa mal lo cavall. E a vegades per ensopegar, o per encontra de la junctura en loch dur, o per correr, o com prem lo peu deves pedra no dretament, o per torçedura. Car la junctura de la cama apres del peu es loch deliquat e nirvios e ple de venes; per desiunyiment de l os ranqueja lo cavall e passa gran dolor."
Dieç, Manuel Llibre dels cavalls De la malaltia que dien exortilladura. La cura de la exortilladura. MS. Biblioteca Comunal de Palerm, f. 60


EXORTILLAT, ADA adj.

Que pateix de desllorigament, d'exortilladura.

"A cavall exortillat.
Pendreu aquest breu dejus scrit hi scriviu lo en un poch de pregami o de paper e metreu lo al cavall exortillat en lo peu de la exortilladura, e mentres lo y metreu direu hun Pater noster e una Ave Maria..."

Dieç, Manuel Llibre dels cavalls MS. Bib. Comunal de Palerm, f. 60 v


torna a dalt