VOGIR v. n.

Voltar, rodar, contornar.

"... e posaren se cent homens a l argue e començaren molt fort a vogir."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCII

"... e tots los del camp dormen e reposen hi ell vogeix e cerca tot lo camp, e moltes voltes ve ab la pluja a l esquena..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXIII

"... e prestament les galees, e coques, e tarides riu amunt pujaren tro prop la ciutat, que u fo vogida bellicorosament per una banda e altra de la gent del Comte..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 19

VOGIR v. a.

Voltar, rodar, contornar.

"A totes hores
ses belles hores
historiades
e ben pintades,
.............................
.............................
arreu los metres,
fingint legia,
los ulls vogia
de ça y de lla;"
Roig, Jaume Spill 3.995

"... se n va tornar a embarcar, e anaren vogint la ylla de Maylorques tro que n trobaren loch per poder traure la gent a terra..."
Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24

"E semblantment feu de la illa de Iviça qui es a LX milles prop de la illa de Mallorques, e cascuna es bona illa e honrrada, e cascuna voge C milles, e cascuna era molt be poblada e de bona gent de moros."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. VIII

VOGIR-SE v. refl.

Girar-se, tombar-se, voltar-se.

"... e per mig tenia hun pern que la cadira se podia voltar entorn, e alt seya la savia Sibilla molt riquament abillada... e continuament a totes parts se vogia..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII