Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    2 de 48    (570 registres)
veure  Afer ab (Haver ___)
veure  Aiguavers, [aygavers]
veure  Algavera
veure  Almogaveria, [almugaveria]
veure  Alum vermell
veure  Animadvertir
veure  Aniversari, [anniversari]
veure  Arc de diverses colors
veure  Arròs vermell
veure  Averament
veure  Averany, [avarany]
veure  Averanyar, [avarayar]

AFER AB (HAVER ___) fr.

Tenir relació deshonesta amb algú.

"Ara, yo se que l rey ha affer ab aytal dona e que la s fa venir en aytal castell, e vos sots ne son privat."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. IV

"Adonchs dix ella: -Vull que hages affer ab mi e hauras totes coses que demans.- E Josep respos e dix: -No ho vulla Deus, madona, que jo fassa aytal cosa..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura ed. Amer, p. 35

"... ni hajes ab fembra afer ni ab nenguna cosa, los quals dies damunt dits son fort perilosos..."
MS. n. 216, f. lxxvj, c. Bib. Univ. València


AIGUAVERS, [AYGAVERS] s.

Aresta d'una muntanya divisòria de les aigües.

"... e pus, tot dret per la plana de la Taxonera tro al cap de l aygavers deves Espiran..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 165


ALGAVERA s.



"Item una algavera de cuyro pintat dins lo qual ha un mandill de drap de li ab vores vermelles."
Inventari d'en Pere Becet 98, XXVII. Any 1430


ALMOGAVERIA, [ALMUGAVERIA] s.

Tropa d'almogàvers.

"E lo senyor rey si hach establit Besuldo e los altres llochs qui eren entorn de Gerona e hach jaquida tota l almugaveria e servents de maynada per aquella frontera..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXVIII


ALUM VERMELL un. pluri.



"Rp.: gales .j. onça, aram cremat, alum vermeil, vidriol, sal armoniac o sal de Cardona, ana .ij. diners pesans..."
Tròtula de Mestre Johan 4c


ANIMADVERTIR v. a.

Dirigir l'atenció sobre quelcom, tenir compte, haver cura de.

"... donchs tots ab pervigil sollicitut devem animadvertir en conservar la dita bona unitat e concordia, e repellir totes adulacions e seminadors de zizanies,"
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) LXI


ANIVERSARI, [ANNIVERSARI] s.

Cap d'any d'una defunció i també l'ofici funeral celebrat amb tal motiu.

"Lo dia seguent tornaran per lo mateix orde e faran celebrar un aniversari per la anima de aquell cavaller o cavallers qui seran morts o morran dins aquell any..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXXX

"Tots son mercaders plans. Si instituhiu hun aniversari, de fet vos diran: -Voleu la creu major o menor, e drap? -Tot ve ab pacte."
Ferrer, Vicent Quaresma 95, X

"Lo die present ffou celebrat anniversari solemne en la Seu Barchinona... faent cappell ardent e gran luminaria, missa e sermo, per anima del Senyor Rey Alffonço de memoria gloriosa."
Novells ardits 28 de juliol de 1458

"E com lo senyor rey Darago sabe la mort del rey de Castella, hach ne desplaer, e feu ne fer aniversari, axi com tanyia fer a ell."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CLXXXI

"Item prench me per anima mia de tots fehels defunehts cinquanta liures moneda reals de Valencia, de les quals vull e man e sia feta ma sepultura, aniversari e cap d any a coneguda dels dits marmessors meus..."
Testament del pintor Paulo de Regia Protocol d'Andreu Cirera, Arx. del Col·legi del Patriarca. València, 4 de juliol de 1478


ARC DE DIVERSES COLORS

L'arc de Sant Martí.

"E, si per ventura aquell ayre se mesclas ab la vapor e los raigs del sol penetrassen per ell, engenrar s i e l arch de diverses colors, lo qual si s mostre de mati en la part d occident, tronara e ploura laugerament. E, si s mostre en lo mig die, significa gran força d aygues, e, si s mostre en l orient, significha poquesa d aygues e lo temps sera molt clar apres de aquelles."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxiij


ARRÒS VERMELL un. pluri.

Arròs roig o amb clofolla.

"E senyaladament fos guardat en arroç, axi vermell com blanch, que no fos tret de la Ciutat o del terme..."
Manual de Consells València, 28 de setembre de 1374


AVERAMENT s.

Acte i fet d'averar; adveració.

"... que si l senyor negara haver donat a ell aquella honor, bastar li ha averament, axi com faria si ja hajes tenguda la dita honor, car moltes vegades aquest do es fet en rescost amagadament, per ço los sobredits Princeps donaren tots temps averament a aytal do."
Usatges de Barcelona Possunt etiam


AVERANY, [AVARANY] s.

Pronòstic, juí, presagi.

"... que no s confias hom en poder de riquees ni d amics, ni de saviea, ni de jovent, ni d ahuyrs, sorts, avaranys ni en nulls altres poders per los quals hom pert la gracia del poder divinal."
Llull, Ramon Blanquerna 6, cap. 87


AVERANYAR, [AVARAYAR] v. a.

Fer averanys; presagiar, pronosticar, augurar.

"E tantost que aço li agui donat, jura los deus, dona s a les furies d infern, avaraya s tots los mals del mon si felment ella no treballava en exequir los meus desigs..."
Metge, Bernat Ovidi 103, MS. 831, Bib. de Catalunya


torna a dalt