VERB s.

Part del discurs que expressa una acció, estat o qualitat del subjecte (terme de gramàtica).

"Item, la liço de Breart, ço es quatre differencies, començant als noms... e quatre de verbs començant verbum quadruplici e crexent los dies crexer hagen les liçons..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1442

VERB s.

La segona persona de la santa Trinitat, encarnada en Jesucrist.

"Pus altament / concebes en la pensa
Lo Verb etern / que dins lo verge ventre
Vos començas / de virginitat norma"
Verdanxa, Joan Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"¡Oh rich hostal / hon la deïtat posa,
prenint lo Verb / de tu la carn molt pura!"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 25, I

VERBA s.

Paraules, text d'una cançó.

"E la verba del cant que sens may discordar contemplant en ella cantaven, deya: -Laor e gloria sia per tostemps de tanta caritat al fruit que ha produit la florida verga de la rael de Jesse."
Carroç, Francesc Moral Consideració ed. Aguiló, p. 320

VERBAL adj.

Que és fet de viva veu, per oposició a escrit.

"Pagats a n Lorenç Saragosa, pintor, vint e quatre liures e quince sous a ell degudes, ço es, d una part .xxiij. liures dos sous, les quals, procedent avinença verbal d ell e de nos li prometem dar..."
Doc. datat a València el 4 de setembre de 1391 Claveria de Censals, lib. 19, any 1391. Arx. Ajuntament de València

VERBENA, [BERBENA, BARBENA] s.

Planta de la família de les verbenàcies (Verbena triphylla) les flors i summitats de la qual s'utilitzen en medecina i en veterinària.

"Item prenets verbena verda e picats la, e fets na such..."
Receptari de la Universitat de València f. XXVJ

"Item la corona de la verbena, posada al cap, tol la dolor del cap."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VI

"E si a el penjen les ales, unta ab suc de barbena les ales, e n lo suc de la barbena unta lo past d'aquell..."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 110, b

"... pux cuyl herba que es dita barbena & ruda e ensems picats...2
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, b

"Item a ço matex pren una cullerada de la polvora de la berbena e del julivert, e sanara."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij v, d. Bib. Univ. València

"Les virtuts de la barbena son aquestes: sapies que si es picada e posada sobre los ossos sana los. Mas sapies que d aquesta erba enans que la pichs deu jaure tres dies en vi."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 58; MS. n. 216, f. liiij v, c. Bib. Univ. València

VERBIGRÀCIA, [VERBIGRATIA]

Llatinisme de caràcter adverbial significatiu de per exemple, i usat també substantivament com a sinònim d'exemple mateix.

"Mas solament pos assi per verbigracia e aço per veurer e compendre ço que n sorteix es axi per tot cert que tot lo tresor d aquest Regne, o la major part, qui ve o cau en ma del dit florenti es confiscat en exir fora d aquest Regne e esser transportat en Florença, on sobre aço don un tal verbigratia com no ha molts anys que un florenti parti d'aquest Regne ab una galea... e essent arribats a Liorna, lo dit florenti descarrega e trague de la dita galea pus de .xvj. o .xviij. barrils semblants d anxovas plens de florins d Arago sots nom e sots color d argent viu..."
Capdevila, Arnau de Tractat e compendi de les monedes cap. XI

"Encara deus saber que los signes que trobaras son ja passats, verbigratia que si trobes aytants graus sens signes, compta los graus, menuts e segons que trobaras en lo signe de Aries."
Almanach perpetual MS. n. 216, f. cvj, b. Bib. Univ. València

VERBÓS, OSA adj.

Abundós, copiós de paraules, sovint inútils.

"... Grecia, verbosa o gran parlera, ab especial cant de les sues laors, repetex la ystoria del seu cavaller, legint la sovin, per haver ne memoria perdurable."
Canals, Antoni Valeri Màximo 607, lib. III, tit. II

VERBOSITAT s.

Superfluïtat de paraules.

"... cullen les fuylles e no lo fruit, ço es les paraules e no les virtuts e sonen e parlen verbositat, ço es cosa vana , e demostren jactancia e vanagloria."
Anònim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. V. Bib. comunal de Bolonya

VERD D'ARAM un. pluri.

Verdet.

V. verdet.

"Rp.: roses fresques .lxx. z. martech cremat e lavat .xxiiij. z. saffra .v. z. opi .iij. z. antimoni .ij. z. vert d aram, batedura d aram, espich, de cada u .iij. z. ..."
Tròtula de Mestre Johan 7 c

VERD ESCLAVÓ un. pluri.



"Item una ballesta de rotllo, ab lo braç cubert de vert sclavo, ab l abrer blanch ab marquets."
Inventari d'Alfons el Magnànim 123; any 1413

VERD ESCUR un. pluri.



"Item altre maçapa en que havie vert scur .iiij. onçes."
Inventari d'una especieria Cervera, 1373

"... e aço es que les mediçines que escuren lo brac que ssera en les plages son les coses dolçes e ssimples, axi com la mel e la carçena, e faves, e ordi, e tramuces e vert escur que escura e obre..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 5, d

"Enapres ajau blanch d ou e vert scur e oli, e destrempau ho tot encemps e ffeu ne unguent."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XVIIII

VERD GAI un. pluri.

Color verd clar.

"Item una cana de drap vert gay, poch mes o menys."
Inventari del castell de Tous Any 1410