VALERÓS, OSA adj.
Que té molt de valor, de coratge a la guerra, als combats.
V. valorós, osa.
"Pensau que la donzella que veu aquell cavaller tant valeros, podeu pensar que la donzella dirie al pare: -Pare, yo me tendria per arreada que fos mon marit." Ferrer, Vicent Quaresma 81, LII
"¡Oh! ¡Quant es als barbats e als valarosos homens verguonyosa cosa mirar la multitut de vergens, en tant tendra edat al mon acostada,... ab tanta fortalesa de animo,... abraçar e correr a la mort, e per desig de la patria eterna,... la mort, que a totes les coses vivents es spaventable grosament, acceptar!" Martines, Pero Mirall dels divinals assots lo segon prolech
"Es veritat / que l hom qui Mort arrisca, menys de esguart / ço feu natura bona qui en lo cor / de l hom valeros sona, que l preu de si / per la mort no s desisqua,/ March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 215, CXII
VALEROSAMENT adv.
D'una manera valerosa, amb valor.
"... e lo rey Archelaus dona de consell que ell valerosament defensas la ciutat de Hierusalem contra lo emperador." Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 10, VII
| | |