GAUSAR v. a.

Gosar.

"Mana lo batle del senyor Rey a tots los masalers que no gausen aver ni tener ad us de pesar les carns que vendran pes qui pese mes de XII lbrs..."
Alart, Julià Bernat Docs. rossell. p. 183

MUSAR, [MUSSAR] v. n.

Badar, distreure's amb res.

V. Cf. Dicc. Aguiló, s. v. musar (v. 5, p. 181).

"Mes ell ha seny / qui apren e que haja
Sentiment bo / en affers que no mus."

"Aquell del tot / no despen temps ni mussa
Qui vol servir / dona de ten alt preu
E si u deig fer / ni mon seny axi mussa"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"E com vos vessen estar aci musant, nostra honor ne valdria menys."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. I, 27

"Quants malestruchs / malament parlar usen,
Aytal mal fet / seria perdonat,
Mas qui mils fer / deuria, tals hi musen
Si be del tot / noblesa ls ha donat..."
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci Cançoner de Saragossa, f. 288

"... e lo que s poguera fer e be, e ab victoria e gloria en un mes, irà maldant, diminuint e perdent, musant e comptant les pugeses en molts meses e anys."
Guerra de Cervera p. 194

"Aquell del tot / no despen temps ni mussa
Qui vol servir / dona de ten alt preu
E si u deig fer / ni mon seny axi mussa"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

MUSARD, A s. i adj.

Que musa, que es diverteix amb no res.

V. moixard.

"E fonch la Dama San Marci
Ab veu e gest de gran musarda"
Rocabertí Glòria d'Amor v. 393

"Si que ell veent me foll e musard
Lexa m anar
E pres la porta va tanchar
Secretament."
Testament d'En Serradell

PERFUSAR-SE v. refl.

Arruixar-se, fer-se una aspersió d'aigua.

"Item si la fembra se n perfusa que ha lo fluix de sanch ab aquest castor per la natura, estancar la a e toyl la dolor de la natura..."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts MS. Bib. Nac. París, fons espanyol 210, f. LXª

RECUSAR v. a.

Rebutjar, no acceptar (un do, un testimoni, una obligació, una autoritat).

"... volents pero que si per nos... son manades... alcunes letres les quals injustes... a arbitre del canceller reputades, recus aytals letres subsignar..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Canceller

"Los antichs philosofs recusaren possehir bens de fortuna per que lurs pensaments fossen en plena e perfeta libertat..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLIX

"... a les quals coses tota hora han dissentit e de fet protestat en scrits e recusat de entrevenir los honorables mossenyor Valenti Gibert e mossenyor Thomas Puiada, consellers quart e quint..."
Novells ardits 29 d'octubre de 1454

"Mas yo, ymaginant que complauria a vos, no he recusat de demostrar la mia grossera ineptitut e atreviment gran que he haut con he gosat parlar apres tan sollempna poeta com aquell es..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 612, epíleg

"Quant l un dels consols, o abduy, en algun fet son recusats per sospitosos per alguna de les parts qui pledeiaran davant aquells... han a si acompanyar un hom de l art de la mar si l un es recusat, e si abduy son recusats, han a si acompanyar dos bons homens de la dita art de la mar a les parts no sospitosos."
Consolat de Mar Ordenances, cap. XXXIX

REFUSAR v. a.

No acceptar allò que és ofert o presentat.

"Respos la Emperadriu: - Ipolit, no refuses james res que tu enamorada te done, car regla comuna es qui es major en dignitat, la primera vegada que prenen amistat deu donar a l altre qui no u deu refusar."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCXLVIII

"... mas quan parlarem ab ells dir lus hem que ns ajuden e ns vallen, car aquesta es cosa que jo no pux refusar que no la faça..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 382

SOBREUSAR v. a.

Abusar.

"... car esdeve s moltes de vegades que en temps de gran calor alcu pren greu malaltia de fredor per sobreusar coses fredes. E en temps de gran fredor alcu pren greu malaltia de calor per sobreusar coses caldes."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats art. V, cap. II

SUSARA, [SUSARE] adv.

Ara mateix, adés.

"La present es per quant susare havem rebudes tres letres..."
Llibre de la Universitat Igualada, 1473

"A la qual canço lavors no us volguem respondre, mas ara responem vos:
-E qui no us rossegará
susara e susara...?"
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. IV, 7

"Ayam de grosas galinas
Que sien ben farsidas,
O capons,
o tudons,
o cunils,
o perdigons,
E no hi haie falla,
Mes fase s susara"
Cançoner de Nadal xxix

USAR v.

Habituar, acostumar, avesar.

"... los covench de anar a peu, e los lurs peus eren tan delicats que jamay no eren usats sino de estar sobre estreps daurats e no anar per terra sino per gran delit..."
Història de Jacob Xalabín f. e .iiij.

"... e aquest lloch, Senyor, ha nom lo coll de la Maçana, perque si vos ne demanats al compte de Foix qui es usat en esta terra e a n Ramon Roger, trobarets que axi es."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXII

USAR v. n.

Emprar, utilitzar.

"Item la sua fulla e la rayel de l api cuytes en aygua entro que minve la meytat e usada per tres dies, sana tot lo mal de la vexigua."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 99; MS. n. 216, f. lx, c. Bib. Univ. València

USAR v. n.

Fer ús, servir-se de, recórrer a.

"... e que cessas la batalla, o si per ventura algun partit sabien com la batalla s escusas, lo diguessen, car ells usarien d aquell molt agradablement."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 20

"... e per tolre avinentesa de occupar e pendre per aquells qui mal han usat e usen de la aygua de la cequia de la dita ciutat, fos stat acordat... que fos feta una cequia nova..."
Llibre d'en Çagarriga per les aigües de la Sèquia f. lxxx. Mallorca, 1381

"Digues distinctament si en tals dies has usat o fet usar de mercaderia, o cavat o laurat..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.457, tercer punt

USAR v. a.

Practicar, executar normalment alguna cosa.

"Ladonchs tot l hom / bons delits usarà
passats pel cors, / mas a l arma semblants,
mes d immortal / que de mortal tocants,
si que n est mon / de l altre ja sentra."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 69, ed. Pagès - CVII