TRESLLADAT, ADA adj.

Transportat, ada; transferit, ida.

"La batalla de terra fon tresladada en mar, e mostra s mes valent entre los altres..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CL

TRESNET, A s.

El fill, la filla del besnet o de la besneta.

"El quint grau es tresnet e tresneta de frare o de sor e frare e sor de tresavi o de tresavia: e axi dels altres qui s seguexen daquienant."
Rúbriques del rei En Jaume

TRESOR s.

Munt d'or, d'argent, d'objectes preciosos reservats, amagats o soterrats.

"... que en lo mon ha dues coses, les quals, amagades, no tenen preu: la una es tresor soterrat o amagat dejus terra..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa Primera partida, XI

"... e l emperador feu de grans dons al rey Despanya son gendra, axi de tresor d aur e d argent com de joyells."
Història de la filla de l'Emperador Contastí Cap. X

TRESOR s.

Tot allò que és preciós, excel·lent, molt útil.

"Temprança es tresor de vida."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxiiij, d. Bib. Univ. València

TRESOR s.

L'erari públic; els capitals i diners guardats i conservats.

"... car diu que los mercaders son vida de la terra hon son, e son tresor de la cosa publica, e son menjar dels pobres..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública Cap. XXXIII

"Per que d uy may qui m dava tot
Quant tresor ha lo rrey engles,
Eu no faria nuyla res
Qui fos contra mon sagrament."
Planys del cavaller Materó 685

TRESORER, [THRESORER] s.

Oficial reial que custodia i distribueix els fons del tresor.

V. tesaurer.

"E yo dix li: -Senyor, mes haurets a fer, que vos per vostra carta farets manament al thresorer e al maestre portola e a tots los officials... que tot quant yo demanare per mes lletres me sia trames, axi diners com vitoaylles..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCLI

TRESORERA s.

Aquella que rep les rendes d'una comunitat, associació.

"Part aço, tenen a subirana injuria, si dels diners de lurs marits no son guardianes e tresoreres..."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"... e axi com tresorera me pensava tenir, donadora, despessegua y guastadora havia conquistada."
Franch, Narcís Corbatxo f. 63

"No res menys has dit que elles han a gran injuria si no son gordianes e tresoreres dels bens de lurs marits; no te n meravells, car ço fan que deuen."
Metge, Bernat Lo Somni 3.660, lib. quart

TRESORERIA s.

Lloc on es guarda i administra el tresor públic, el comunal, abadial.

"Item dix la dite senyora que en la tresoreria del monestir de Banyoles ha dos coffres ferrats antichs ab los mobles seguents..."
Inventari del castell de Folgons Any 1523

TRESOS adj.

Tres (plural estrany).

"Primo lo senyor rey d Arago don Alfonso; don Johan, rey de Navarra; don Anrrich, mestre de Santyago, germa dels sobredits senyors reys, tots tresos germans los sobredits."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 75 v

TRESPÀS s.

Mort, defunció.

"Car mes vos plau / a mi al trespas veure
Mort devant vos / per vostre bell deport,"
Oliver, Francesc Requesta d'amor de Madama Sans Merci

"... e prech vos, parents meus, que us conforteu, car yo stich en lo trespas de la mia dolorosa vida."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXVI

"Per que us deman / soccos en aquest cas,
en qui peccats / me han pena donada;
sia per vos / ma vida refforçada
per sofferir / la temor del trespas."
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 57, IX

TRESPASSABLE adj.

Qui és susceptible de traspassar, interí, passatger.

"Com aquest tresor mundà ha ja tant de poder en los homens, com sia cosa que aital tresor sia cosa trespassable e cosa finida..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 15, cap. 34

"Vostra larguea, Senyer, m a donats molts dons nobles e maravellosos, e la mia cobeea vos ha demanats molts dons qui son vils e trespassables e de poc profit."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 17, cap. 80

TRESPASSADOR, A adj.

Que ha de traspassar; peridor, mortal, caduc.

"Que vol dir aytant que totes les coses del mon son trespassadores e que s perden..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 1

"Com totes les coses mundanals sien trespasadores e allenegables, e algun en carn posat a la mort corporal scapar no puixa..."
Testament del pintor Paulo de Regia Protocol d'Andreu Cirera, Arx. del Col·legi del Patriarca. València, 4 de juliol de 1470