ARNÈS DE TORNEIG un. pluri.

Arnès de justa o de junyir.

"E per loguer e missio d altra bestia de bast que fo logada en Saragoça, la qual porta l arnes de torneig a Borja, hon lo dit senyor era en lo mes de Març prop passat."
Itinerari de l'infant Pere n. 150

ART NOTÒRIA un. pluri.

Preparació supersticiosa de dejunis, oracions, confessions i comunions, amb què es pretén conseguir la ciència de Salomó.

"... e de usar e dar fe en adevinations altres que s fan per persones qui s son fetes ministres del diable, .... e de usar de art malefica, o de art notoria; ..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 63, primer punt, cap. primer

Fitxa Dubtosa ASTOR, [AUSTOR, ESTOR] s.

Ocell de presa, semblant de l'esparver, que caça arran de terra.

"Et quax no es qui de Deus vuyla donar lausor
Ans lausa si mateix, son fill, et son austor."
Llull, Ramon Lo Desconhort XLIX

"Prin fel de ors e fel de lop, de cascun mig argens... fel d astor blanc, fel de corp..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxx v v, b

"Cavaller menys de cavall e d armes, estor sens ales."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus. Bib. prov. Tarragona

"D on quant vos vey / ab les autres en flota,
Les insmatetz (??) / si com fay lo carvoncles
Que de virtuts / les finas pedres passa,
Vos etz sus ley / com l estors sus l esmirle."
Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 99

"ab lo llourar,
los aguilons,
tots los falcons
mudats e sos,
sparves, açtos,
al puny d om cuyten;"
Roig, Jaume Spill 6.742

"E fels d agiles e d astors son molt agudes e fortz e degasten la carn."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 105, d

"E entorn de tots los dessus dits havia molts falchons, astors e cans de diverse natura qui cridaven e udolaven fort legement."
Metge, Bernat Lo Somni 25, lib. primer

ASTORAT, ADA adj.

Sobresaltat, ada; conturbat, ada.

"Feu compte que stan tan storats que no ve negun que no ls porte armes contra ells, pero lo moviment de l avalot no fo res ni hi havia causa."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 15, p. 381

ATORCIMANYAT, ADA adj.

Interpretat, traduït.

"Testimonieja sobre aquest testimoniament lo Missatge en Guillem Olomar, procurador general en ço qui es davant dit e aço tenir per ferm e segur e esser aturcimanyat segons que acustumat per los Sarrahins."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica doc. XXVII

ATORGADOR, A adj.

Que ha de ser atorgat; que s'ha d'atorgar.

"... ab tenor de la present revocants e anullants, cassants e irritants tots e sengles guiatges, allongaments e sobresehiments per Nos atorgats e atorgadors per qualsevol raho e manera e altres esguarts..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica CXIII

"... car nostra intencio era... conferissets ab alguns doctors e altres notables persones en sciencia de la ciutat de Barchinona e collissets lurs vots sobre les provisions per nos atorgadores als habitadors de la dita vila e per aquells demanades..."
Orde del rei Alfons el Magnànim València, 28 de juny de 1428

ATORGAMENT s.

Consentiment, permissió.

"E si axi es, havem lo dit atorgament agradable e us pregam que no consintats a altre qualsevol lo dit alberch..."
Itinerari de Joan I n. 193

"Car en cascuna cosa l atorgament de totes les gents virtut e força a de ley de natura."
Metge, Bernat Lo Somni lib. I

"Sagrament eclesiastich es, fill, l atorgament de coratge e sanctificat ministeri miraculos per lo qual es illuminada la via de la celestial gloria."
Llull, Ramon Doctrina pueril 1, cap. 23

"E d aytal demanda de nolit no n cal res posar per scriptura ab que lo nolit se mostre e sia clar per cartes, o atorgament del mercader, o per altra manera."
Ordenances de l'antic Consolat cap. XXVII

ATORGAR v. a.

Concedir, acordar.

V. altrejar, otorgar.

"... car los dimonis, qui veeren que atorgat e licenciat los ere, ab grans escarns jaquiren se anar a ell..."
Visió de Tundal (Clares Valls) 424. Llegendes de l'altra vida.

"Altres n i ha qui son richs e exits de poch linatge qui son tan virtuosos que amen les virtuts de noblea e usen de aquelles, e deuen esser molt stimats perque fan mes que lur natura no ls atorga..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXVI

"Atorgar benifet es servitut."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 94, col. 2

"... de una cosa te volem pregar i que tots los homens de Cecilia, per ço que tostemps te siam membrants de la tua honor e de la tua gracia... ço es que ls atorchs les bones costumes del rey Guillem."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. XCI

ATORGAT, ADA adj.

Concedit, ida.

"... som a ple informats... de la licencia atorgada per mossen lo governador d aquests comtats a alguns singulars d aquesta vila..."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XXXII

"En axi que, per raho de quals se vol marques de penyores per lo senyor Rey ho per sos predecessors atorgades ho atorgadores, no pusquen esser penyorats ne marcats..."
Crida pública a València 20 d'agost de 1328

"... car nosaltres som prests e be aparellats fer vers vosaltres ço que devem e confirmar, loar e jurar privilegis, constitucions e altres libertats per nostros predecessors a vosaltres e a cascu de vosaltres atorgats."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades cap. 102

AUCTORITAT s.

Autoritat.

"... enaren ensemps al dit Valter: e hu d eyls, lo qual era de maior auctoritat e per beyl parlar o per maior privadansa que avia ab lo dit Valter, dix axi: ..."
Metge, Bernat Història de Valter i de la pacient Griselda 42

AUDITOR s.

En les escoles, nom donat als deixebles que aprenen de lletres, filosofia i d'altres arts i ciències.

V. audient.

"Primerament, seguint l orde de studis generals, per semblant de aquest, legira de mati en l alba la liço dels Tractats de logica ab aquelles addicions que fer volra hagut sguart a la disposicio, intelligencia e facultat dels studiants qui seran auditors en lo dit studi..."
Capítols de les escoles e estudi de la vila de Cervera Any 1475

AUDITORI s.

Lloc on els preceptors ensenyen, on els deixebles oïen les lliçons.

"d altes liçons,
no sols politiques,
mas metafisiques
sobre natura
ultra mesura
tot trançendent
enteniment
ffeu auditori,
scoles, pretori,
fferm culiseu;"
Roig, Jaume Spill 13.612