TIA, [THIA] s.

Germana del pare, de la mare, o muller de l'oncle.

"... que can nos casam ab la Reyna dona Lienor sa tia, que anch no us deren terra ne haver ab ella...."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 345

"... e dementre que entre si combatents parlasen la .j. a l altre, conague Hector que aquell era cosi seu, fill de sa thia, a ell conjunt en linea de sanch."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. XV, 6.102

TIARA, [TIARE] s.

Mitra amb tres corones que porta el papa en certes cerimònies.

"E plau nos que façats fer armes del Sant pare e nostres en lo dit drap, es assaber: .i. escut o senyal seu ab tiare segons que s pertany..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.656, f. 23 r) Comune sigilli secreti locumtenencie infantis Joannis 8, reg. 1.656, f. 23 r, § 1, l. 12 (Pere III, 1378/80)

"Item, pintara e pintar sia tengut... la ymatge e personatge del glorios sant Pere en fforma del sanct pare de Roma, ab cadiratge condecent, sehent en pontiffical ab la tiara com damunt se conte..."
Capitulació per a la pintura faedora per Joanot de Pau Castellnou d'Oluges, 1518