MUNTAR SUS

Embarcar-se (referint-se a un vaixell).

V. muntar.

"E axi feu armar LX galees entre Masina e Palerm e Çaragoça e d altres llochs de Sicilia, e, com foren venguts a Palerm, munta sus lo noble En Berenguer de Sarria..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLX

NOM DE JESÚS

El monograma de Jesucrist: IHS.

"... e a la part defora ha .j. cercle fet a manera de corona e una roda de obra de bori ab algunes roses e ab .iiij. noms de Jesus..."
Primer libre de l'argenteria e joies de la reina Sibília Girona, 1385-1386

"Item una taça d argent ab lo nom de Jhs y lo peu petit, de pes de sis ozes poch mes o menys."
Inventari d'Almenar Any 1499

PROPDESSUS adv.

A poca distància, poc abans.

"... lo dosser axi mateix de la dita cadira, si mester y sera, sia aximateix de brocat com propdessus es dit."
Capitulació per a la pintura faedora per Joanot de Pau Castellnou d'Oluges, 1518

RESSUSCITADOR, A adj.

Que ressuscita, que fa reviure; restaurador, renovador.

"Infinit goig e soberga alegria amolliren tant lo meu trist cor, que fon impossible apres de vista e hoida vostra letra resuscitadora de la mia vida, yo fos de mi matexa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXXIII

"... e fent libert lo vostre Diafebus fareu cativa la sua y vostra Stephania, estimant tostemps com a vostra la mia cobrada libertat per vostres mans resuscitadora."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCCXXVIII

RESSUSCITAR, [RESUCITAR, RESSUCITAR] v. a.

Fer tornar de mort a vida.

"Huy es lo divendres que diu hom de sent Latzer, perque huy se lig en lo Evangeli que JhesuXrist resuscita sent Latzer..."
Ferrer, Vicent Quaresma 8, XXXIV

"... com resucitave los morts lo volgueren apedregar, e en especial vuy ha .iij. dies per tal com hac resucitat Latzer..."
Passió de Nostre Senyor Jesucrist MS. 67 de Sant Cugat. Arx. C. d'A.

"Puys major sou / que l basto d Eliseu,
ressucitau / lo vostre valent poble,"
Martines, Pero Lahors de la Creu 53 Poesies, VIII

"Item, deu creure que los cosos de tots los homens e fembres que seran morts, seran ressuscitats."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.030, segon punt

RESSUSCITAR, [RESUSCITAR, RESSUÇITAR] v. n.

Retornar de la mort a la vida.

"per maravella
dos cuyts oçells,
presents tots ells,
ressuçitaren
e alt cantaren"
Roig, Jaume Spill 3.320

"Lo .v. es creure que Jhesu Xrist, per sa propria virtut, torna de mort a vida e resucita al tercer dia de la sua mort."
Catecisme MS. n. 216, f. lxxxxvij, a. Bib. Univ. València

"Car yo see que l meu redemptor viu, e en lo derrer die resuscitare de la terra, e altre vegada sere vestit de la mia pell; e en la mia carn veure Deu salvador meu."
Metge, Bernat Lo Somni 537, lib. primer

"Es greu aquest teu son, que los morts se n ressuciten e tu no te n pots despertar..."
Anònim De menyspreu del món 412; MS. de l'Escurial, f. 11

"E que en lo terç dia seguent apres la sua mort, tornada la anima en lo seu cors, ressuscita de mort a vida."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.022, segon punt

RESSUSCITAT, ADA s.

Aquell que, després de mort, ha tornat a la vida.

"La segona excellencia fo resurreccio a vida gloriosa, inpasible e inmortal, que los resuscitats en lo Vell Testament e Novell, resuscitaven de mort a vida passible e mortal..."
Ferrer, Vicent Quaresma 24, XLIX

"Una cosa tant solament hi pux anedir, que dich certament, per ço com ho veig en mi matex, que ço que ls doctors de la Esgleya de Deu han sabut per revelacio divinal, e per relacio de molts ressuscitats, e dit de la anima racional, es ver."
Metge, Bernat Lo Somni 228, lib. primer

SOSPIR, [SUSPIR] s.

Respiració forta i perllongada ocasionada per dolor, per plaer, angoixa.

"E tot lo dit Consell dolent se axi com apparia per sospirs, plors e gemechs de la mort de lur natural Rey e Senyor..."
Llibre de Memòries València, 1396

"... e senti un fort e profunde suspir que la senyora Emperadriu lança, per si que suspirava per aquell que havia parit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXI

"... feu un sospir molt gran, e sens que no gosas res dir comença a plorar fort amargosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Item si la polvora d aquesta erba es mesclada ab mel cuyta guareix aquells qui han tos, e baxa los sospirs."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 17; MS. n. 216, f. xxxviiij, d. Bib. Univ. València

"E axi Pilat, de consell de aquels barons, cavalca son caval, e molt dolorosament ab grans e greus suspirs e ab grans engoxes de plors, Pilat e los altres isqueren de fora la ciutat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 1, XIII

SOSPIRAMENT, [SUSPIRAMENT] s.

Acció de sospirar; sospir.

".................... e que turment
Mon cor en mant suspirament,
E mos uyls en soven plorar,
E ma boca en merce clamar,"
Llull, Ramon Medicina de pecat IIIa part, XXXII

SOSPIRI, [SUSPIRI] s.

Conjunt de sospirs, de lamentacions.

"... sabudes açi anit vespre les dites morts se moch en la ciutat gran rumor e suspiri, senyaladament en la plaça d en Miquel de Novals..."
Col·lecció de cartes missives n. 8 g3; València, 1403

SOSPITA, [SUSPITA] s.

Temença vaga; conjectura; idea desaventatjosa acompanyada de dubte.

"... volguem saber de la ciutat llur enteniment clar sobre l retiment de la ciutat, car haviem alguna sospita, com nos digueren que per la ciutat estava la gent armada..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. III, 13

"... be m plauria que fos ver, almenys cessarien les sospites."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 143

"La suspita e ira d elles son inconportables."
Metge, Bernat Lo Somni lib. III

"El senyal can se camia en color, que no li esdeve gran dampnatge ni cosa de gran sospita."
Joan Jacme Alcoatí f. xxij v, b

"... la Verge Maria li torna los cabells, e mes la al costat del marit, e ell se desperta; e ell torbat, la muller li diu que somiat ho havia, dient li que no hagues tal sospita."
Ferrer, Vicent Quaresma 223, XXI

SUBSTÀNCIA, [SUSTANÇIA] s.

Suc que s'extrau dels aliments i de les coses suculentes.

"... que l ginebre es de .ij. maneres: la u a les fulles axi com çipres e es espinos e de fort olor e de major obra que l altre, e l altre a la fulla en ssemblant de tamarit e es de ssotil sustançia e de bona olor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 62, a