SUSATGE s.



"E lo dit peu qui es fet de .viij. puntes es tot ciellat ab susatge tresfoliat."
Primer libre de l'argenteria e joies de la reina Sibília Girona, 1385-1386

SUSAU adv.

Suaument.

"E la barcha susau e lis,
Mentre yeu era en est penssament
Acostech me n un pauch momen
Prop una rocha fort agresta;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 149

SUSCITACIÓ s.

Resurrecció, retorn a la vida.

"E lo glorios Salvador, volent satisfer al dubte que lo dit Simon havia, volgue mostrar la .V. condicio la qual se requer en verdadera suscitacio, la qual es parlar."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Història de Sant Llàtzer XI

SUSCITAR v. a.

Ressucitar, retornar (sc. algú) de mort a la vida.

"La veu aquesta terrible trenquara los grans arbres cedres de Libano, e suscete los morts."
Anònim De menyspreu del món 410; MS. de l'Escurial, f. 11

SUSCITAR v. n.

Ressucitar, retornar de la mort a la vida.

"... com lo omil Senyor
ac soferta la lançada,
mort e tan cruel dolor,
suscitet al tercer dia,"
Flors de les Epístoles de Sèneca MS. n. 486. Bib. de Catalunya, Iv

SUSCITAR, [SUSÇITAR] v. a.

Originar; ser causa de, incitar.

"... per que suscitaven los habitadors del regne de Mallorques quine e quanta ajuda faria en lo dit pessatge."
Salzet, Mateu Cronicon Any 1397

"... e si tu no tens bones obres e notables, appelles te noble? Vas a temptar e suscitar monges e dones, e vas cantant ab lo capiro trepat? no est noble..."
Ferrer, Vicent Quaresma 93. XII

"... e no comencets dir entre vos: -Nos avem pare Abram -car dich vos que Deus es poderos de susçitar d equestes pedres fills de Abram..."
Evangeli de sant Lluc Còdex del Palau, f. 63

"... e declarants tots e qualsevol dubtes qui entre los de la dita Confraria e encara del dit offici sien suscitats o s puxen suscitar o moure per raho del dit offici e de coses dependents e emergents de aquell..."
Capítols de la Confraria dels sastres de Barcelona Arx. C. d'Aragó (reg. 2.591, f. 122). 2 de desembre de 1419.

SUSCITAT, ADA adj.

Originat, ada; nascut, uda.

"... informat per causa de sson entreviment e per informacio de nosaltres de alguna altercacio suscitada enfre los vostres sindichs e ls nostres sobre certs actes de la dita Cort, vos explicara algunes coses."
Correspondència de Perpinyà = Correspondance de la ville de Perpignan (RLR, 48-70) XXXVIII

SUSDIT, A adj.

Dit abans; ja esmentat, ada.

V. damuntdit, dessusdit, sobredit.

"Tot quant que mor / a dolor s aparella,
car se corromp, / e donchs la pus estrema,
la part de l hom / que la mort senyoreja,
porta dolor / per la raho susdita."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 163, ed. Pagès - CXII

SUSENT adj.

Superior.

"Car ab susent provacio
M avets clarament demostrat
Que ço que per Deu es creat
No pot res fer sens son voler"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 760

SUSPICIÓ s.

Sospita, desconfiança.

"... perque lexau aquestes suspicions pus abtes a catives animes que a les vostres..."
Decameron jornª 6ª novª 10ª

"Mostras me feu / de molta passio,
Plorant sovint / sospitant se de mi,
Yo, satisfent / a tal suspicio,
A son manar / prompte sempre m mostri."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 315

"Les dites empero carns per a nos apart, e no sino los davant nomenats presents, repes e trench perque freytura de suspicio de mesclar coses nocives hi sia..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Moseu

SUSTENTACIÓ, [SOSTENTACIO] s.

Protecció, sosteniment.

"... feu acorts ab squinçada veu a l aspredat de tan dolorosa mort de aquest senyor qui era sustentacio nostra e de tota morischa cavalleria!"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXXXII

"... vos ssots veyll e magre e havets mester tals viandes he tal loch que puscats haver sustentacio corporal per tal que mill puschats treballar en la vida contemplativa spiritual."
Llull, Ramon Blanquerna cap. I, lib. quint

"... e remocio del taulell dels botxins, e tatxacio de .xxiiij. ll les quals foren tatxades als dits botxins per sostentacio de llur vida."
Novells ardits 11 de juliol de 1467

SUSTENTAR, [SOSTENTAR] v. a.

Mantenir, sostenir, suportar.

"Empero si l marit vendra a pobrea per algun cas d aventura sens culpa sua, ladonchs la muller deu lo marit e ls fills e les filles dels damunt dits bens sustentar."
Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 4, De donat. inter vir. et uxor., f. 136, 1

"... e de tots los dits fusts poriets sostentar ceps plantats, qui s levarien en alt."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 388, Proemi

"de fet anaren
veure l penjat,
...................................
Viu, lo fadri,
dix: -Despenjau me!
beneyt Sent Iaume
m a sostentat!"
Roig, Jaume Spill 3.304