CONSÒRCIA s.
Conxorxa, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mala fi.
"A nit passada robaren a la frontera dues cases, e diu se son trenta o quoranta gascons, e sus ara he apres ne han presos dos o tres de fora la vila. Diu se son tots de la consorcia."
Guerra de Joan II Docs. Arx. C. d'A. v. 20, p. 39
"... no hayas consorcia ni companya ab hom burlador ni scarnidor."
Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres
 CONSÒRCIA s.
Companyia.
"Item que tot confrare o confraressa sie tengut de pagar lo dit dia tot ço que deja a la dita Comfressia per temps passat entro en aquell dia, e, aquell qui aço no fara, que no sie reebut en lo nombre e consorcia dels confrares tro que haia pagat tot ço que y deura."
Capítols de la Confraria de Sta. Maria de Mollet Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 98). Barcelona, 26 de febrer de 1401
COR (SORTIR LO ___) fr.
Acudir a la imaginació, al record.
"... que nos, apres que sabem la dita mort, nos sorti lo cor a la infanta neta nostra, filla del Rey de Cicilia, car entenem que seria matrimoni honros e profitos..."
Lletra de Pere del Punyalet A mossèn Pere Guillem. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.263, f. 37 v)
CURSOR s.
Viador, el que fa camí; especialment, el cristià de l'Església militant, que fa camí cap al cel (DCVB).
"Entre ls doctós,
mestres sabents
alt entenens
.........................
ffon pus sabent,
molt mes vehent
que ls comprensós
ni que ls cursós."
Roig, Jaume Spill 11.878
DERRISORI
Que fa riure, ridícul, irrisori.
"E signantment com es impertinent e derrisori, a alcu esser posada bandera, pano o standart, si aquell aytal no es stat en camp bellicos o en copiosa batalla ab bandera desplegade..."
Novells ardits 2 de desembre de 1448
DESORDE s.
Desordre.
"... e com lo Marques de Proxita ab gran desorde ixque dels primers e feri ab gran animo pensant que los seus lo socorrerien, e fon lo contrari..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXLVIII
"... que la maioral de la casa de les Egipciaques, infestada del regiment de les dones incloses en la dita casa per llur desorde, volia jaquir e de fet jaquia lo carrech de la administracio de la dita casa..."
Novells ardits 27 d'abril de 1452
"Deu ho permes
a mon iuhi:
pel preiuhi,
hun tant desorde
ffet contra l orde
volgue m ponir."
Roig, Jaume Spill 4.966
DESORDENACIÓ s.
Desordre, pertorbació, confusió.
V. desordonació.
"Per les quals desordenacions de meniar e de beure, se segueixen soven jochs e alegries deshonestes..."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 735, primer punt, cap. setzè
DESORDENADAMENT adv.
D'una manera desordenada.
"E dich vos que si hanch fet se poch menar desordenadament per negun hom, aquest fo per mi."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVII
"... que ajustats molts dels altres en aquella matexa part desordenadament e poderosa feren armes volent quasi honrar o venjar la real offensa."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCLXXIX
"... e dich ma culpa, que he ofes nostre Senyor Deu en peccat de superbia, car desordenadament me son haut en cobeiar o amar ma propria excellencia o honor."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.496, tercer punt
"Qualsevol cosa, per poca que sia, si desordenadament es amada e mirada, del subiran hi etern be granment nos aparta."
Peres, Miquel Imitació de Jesucrist 4.496, lib. III, cap. XLVII
DESORDENAR v. a.
Posar desordre, sembrar la confusió, torbar, desarreglar.
"Affeccio / l entendre desordena:
tots som estrets / ab aquesta cadena."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 99, CXIII
DESORDENAR v. a.
Degradar, desposseir de les ordes sacerdotals una persona eclesiàstica.
"E apres d aquell succey en lo papat Sergio tercer e mana traure de la sepultura lo dit Papa Bell, e feu li vestir de abit pontifical, e apres assegut en la sella mana lo degollar e gitar lo cors en lo riu Tiberis, e desordena tots aquells qu ell havia ordenats."
Recull d'eximplis e miracles DXXX
DESORDENAT, ADA adj.
Que manca d'ordre; desarreglat, ada.
"... axi yo a tu, Deifira mia, no per dar te afany, mes per refrenar lo teu desordenat amor... retardave lo massa ardit correr teu a amar me."
Alberti, Leon Battista Deifira (traducció) 359
"... que n sere blasmat per molts bons cavallers que a tan vil e desordenada persona e traydora yo haja admesa per companyia d entrar dins liça en camp clos a tota ultrança com si fos de persona en libertat posada..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIX
"Encara dich ma culpa, que he offes nostre Senyor Deu en peccat de ira, car he desijat desordenada veniança contra mon prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 2.507, tercer punt
DESORDONACIÓ s.
Desordenació, desarreglament.
V. desordenació.
"... en axi per desordonacio feta en les sensualitats e en les intellectuitats pot devallar la conexensa de l home a esser innorable e sens enteniment..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 21, cap. 169
"... e aco per tal que l dit pages o altra persona de defora no s puxe mesclar ab ells, com per llur mesclament se n seguescha gran desordonacio, frau e dan als singulars de la dita Ciutat..."
Capmany, Antoni de (editor) Crida pública a Barcelona Arxiu Municipal de Barcelona, any 1393
| | |
