SORDEA s.

Abolició més o menys completa del sentit de l'oïda.

V. sordetat.

"... e aiustat hi suc de politaria, ço es, olivarda, e posat ne en la oreylla: la veylla sordea emena."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. IX

"... e posat en la orella val molt contra la sordea e la podridura de les orelles, e deneja e desecha axi com diu Diascorides."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 98; MS. n. 216, f. lx, a. Bib. Univ. de València

SORDETAT, [SORDEDAT, SSORDETAT] s.

Sordesa.

"E val a la quartana e la sordedat. E a la escuredat dels huyls."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 92, c

"... e val a les fistoles e nedeie les e quan n es mes en les orelles .j. dia o .ij. val a la ssordetat..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 81, b

SOREL·LA, [SORELLA] s.

Germana, pres de l'italià.

"... e les dites nou egregies sorelles estant li entorn confortaren lo..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 34

SORELL, [SOREL] s.

Peix del mar, el caranx trachuras, d'un a dos peus de llarg, blau pel llom i blanc pel ventre clapat de roig, amb una línia de pues a cada costat.

"Item ordenaren que oblades, sarchs, sorells, bis... cap roig, aranyes y ratas, se vena a dotze diners la lliura... XIId."
Crides de Mallorca XL

"En lo dit any de MCCCCLVIIII a .XV. de abril e XII dies apres, hac tanta e tan gran abundancia de peys de mar en Valencia que la liura del sorel valia a hun diner..."
Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim f. 114

SORGIDER s.

Lloc de sorgir, d'ancorar.

"Mas quant foren a pres de Barcelona, al sorgider de les naus, al cap de la plaja, lleva s gran vent e gran fortuna en mar..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CLXVI

SORGIR, [SURGIR] v. a. / intr.

Fondejar les embarcacions, les àncores (terme de marina).

V. sortir.

"E sobre aço partiren se d aqui e vengueren sorgir devant les galeres del rey d Arago, a huna gran ballestada lluny."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXIII

"E si los mariners de la nau surgen les anchores per tal que la nau estia ferma e segura..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 13, cap. 117

"E si lo senyor de la nau o leny, o lo notxer manaran surgir ancores en qualque loch que ells seran, e los mariners diran que aquella exarcia ab que ells manan surgir aquelles ancores no es sufficient, e si les ancores se perdran sobre allo que ls mariners hauran dit al al senyor de la nau o al notxer e aquells no faran cambiar la exarcia en les ancores que hauran manades surgir, los dits mariners no son tenguts d alguna esmena a fer..."
Consolat de Mar tit. III, cap. CCXLVI

"Com l estol fon en lo canal de Romania feu la via del port de Gigeo, qui es lo port de Troya, e aqui surgiren e speraren tot l estol que fos ajustat."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCCXCIX

"Ni la fredor de l aygua fonda, ni temor de la mar espantable, ni espant de les besties marines... pogueren a Leander retraure que... nadant passas lo freu de la mar espantable surgint lo seu cors e la anima en les faldes de la sua Hero."
Corella, Roís de Història de Leànder i Hero 269, X

"En Port Fanguos,
platja romana,
valençiana
hon llaura l ferre
en q s aferre
no s pot trobar
¿qui y deu calar
ni vol sorgir?
Roig, Jaume Spill 8.554

SORGUAROL s.

Ratolí, petit talp.

"Item si l esperver es magre o malaut dona li sorguarol a meniar e garrà."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 112, b

SORIA, [SURIA] n. propi

Síria.

"............. / contrastant Manuel
Senyor dels grechs / ab naus contra l infel
Lo qual apres / destroui la Soria."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 235

"... que deia que vulia armar per anar en Suria, ans es fet establiment en Jenoa..."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de B. de Vilaragut al rei Jaume de Sicília (III, 4)

"... que degessen venir en la Suria per recobrar la terra dels Sarrayns."
Finke, Heinrich (editor) Acta Aragonensia Lletra de B. de Vilaragut al rei Jaume de Sicília (III, 41)

"Espaxada
la gran empressa
ne sera pressa
gens per Suria,
En Barberia
fara viatge,"
Turmeda, Anselm Profecies de Turmeda 244; any 1405

SORIÀ, ANA s.

Natural de Síria.

V. sirià, síric, surià.

"Lo solda menys / senyor dels sorians."
Anònim Cançoner de Saragossa f. 235

SORICS, [SURIU] s.

Ratolí.

"E si asso no profita pren suriu menut capolat & dona li n & sera garit."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 112, a

"Item a sso da li a menyar sorics viva & ca del qui encara noveia."
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 111, b

SORIGUER, [SURIGUER] s.

Mena de falcó, xoriguer.

"Nostro Senyor de suriguer fa voltor e de vil hom un gran Senyor."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"escach pel roch
tens per la dona,
sus mat te dona,
puys soriguer
te saben fer
e no l conexes:"
Roig, Jaume Spill 9.996

SORN, A adj.

Obscur, ombrívol.

"E guarda temps et vegada
Ab que paraula es ornada,
Ço s diu al temps qui s cove
Car ab ell sorn es mante
El loch on tu parlaras;"
Llull, Ramon Aplicació de l'Art general De la rethorica, II