QUIN, A adj.

Qual (com a interrogació directa o indirecta; de qual manera, en qual sort).

"E per la sua bonesa vos comptare lo bon duch de Tenes quina honor li feu."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) Cap. CCXLIII

"Les sues mamelles, quines penses que sien? Cert blanes com a coto, grans tro al lombrigol e buydes com bossa de pastor."
Metge, Bernat Lo Somni lib. tercer, f. 136

"Car cascun met son poder en amar
Femna d esaut quina que s vol que sia."
Jordi de St. Jordi L'aymia IV

"Pensau ella quina venia que l Emperador ho conegue, e demana li com venia axi, si algu l avia en res enujada?"
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch Cap. CCXII

"Es necessari declarar per quines maneres podem retenir Jhesu Xrist per gracia; he trobat tres maneres en lo Evangeli..."
Ferrer, Vicent Quaresma 26, LI

"E quina e qual vergonya te sera si aso te esdeve, en tu matex pensar e conexer o pots."
Franch, Narcís Corbatxo f. 49 v

"E quina frau tems tu? -Com quina? Tota frau tem yo; e quina manera, quina mesura posare a la mia temor?..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Tiestes e Atreu, p. 78

"... d on te prech que m instruesques quals e quines coses son que obtendran, apres de aquesta present vida, los qui viuran segons la doctrina per tu dessus declarada, e quals e quines seran les qui possehiran los contrafahents o no volents servar aquella."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.462, tercer punt

"Dix Galien que ls naps son de .ij. maneres: d orta e ssalvadges. E ls ssalvadges fa branques e fulles, e nax en los logars herms. E ls d orta ja es ssabut quins son."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 52, a

"¿Ab quin ale, / ne, trist, ab quina boca
gosare dir, / pare de un desert,
puys de tants mals / mon viure me fa cert,
que la dolor / dins lo pregon me toca?"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 1, III

QUIN, A adj.

(Usat en frases exclamatives).

"... e axi los dix que havien stat ab ab castedat, e eren vergens, e dormien sobre un lit de sarments. O, quina scala de virgenitat!"
Ferrer, Vicent Quaresma XLVI

QUIN, QUINA QUE... SIA loc.

Qual que... sia, qualsevol que... sia.

V. quinsevol, quiny que ___ sia.

"Los altres, si s vol sien orps o sens punys, o sens peus, o lebrosos, o en quina que manera sien affollats, tots deuen entendre en qualque occupacio..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública 3.156, cap. XXII

"E la philosophia dix: -Cert es aço que tota fortuna quina que sia es bona."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. IV, prosa VII

QUIN,QUINA... SE VULLA loc.

Qualsevulla (Equivalent a l'indeterminat "quisvulla" o "qualsevulla").

"E pot hom dir a eles quin nom se vulla, e que escapen de la mort, e que sson guardes, e que valen a les mordedures de les serps e de les cuques verinoses."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 7, c

"Item, que tot catiu o cativa qui sera atrobat ab furt de amenles, olives o quina fruyta se vulla, que pach vint sols de ban per cascuna vagada..."
Ordinacions de Binisalem Any 1419

QUINA s.

Cop de daus que aporta dos cincs.

"... ans estarem en aquella esperança en que esta lo jugador qui juga a la greesca e ha dau e espera que guanyara per .vj. .iiij. o per quines..."
Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.263, f. 37 v) Sigilli secreti 131, reg. 1.263, f. 37 v, § 1, l. 10 (Pere III, 1378/79)

QUINA s.

Cadascun dels cinc escuts que formen part de les armes de Portugal.

"Item un drap de paret nou, sens gorniment, ab tres rodes de Fortuna y en dos llochs quines de Portugal, ab titol Paine pour joie."
Rebut de robes i efectes de Pere de Portugal Vic, 5 de febrer de 1466

QUINAL s.

Corda que manté un arbre contra el vent.

"Item, doni a n Johan Amoros per loguer de un quinal per obs de metre les ymatjes, j sou, vj."
Sotsobreria de Murs e Valls de València n. 33 d3; any 1428

QUINAQUE adj.

Qualque.

"Los altres, si s vol sien orps e sens punys, o sens peus, o lebrosos, o en quinaque manera sien affollats, tots deuen entendre en qualque occupacio..."
Eiximenis, Francesc Regiment de la cosa pública cap. XXII

QUINQUE adj.

Qualque, qualsevol.

"si be stimada
fer vols que vixques,
fes que parixques
a quinque for:"
Roig, Jaume Spill 6.176

QUINQUEFOLIUM s.

Panax quinquefolium, planta l'arrel de la qual és utilitzada en medicina com a aromàtic i amargant.

"Item a asso: prin mellifolium, .ve. folium, stafisagria, aquestes tres herbes li dona en sopes..." (???)
Llibre del nodriment e de la cura dels ocells f. 112, a

"Deus pendre per a ço que guaresques dos culleres de quinque folium, e dona o a beure al malalt e guarra."
Receptari de la Universitat de València MS. n. 216, f. viiij, c. Bib. Univ. València

"Quinque folium.
Sapies que naix en los lochs umits e plans; esta erba es freda e secha en lo segon grau; la sua rayll ligada al coyll sana la dolor de les orelles."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 101; MS. n. 1216, f. lxj, b. Bib. Univ. València

QUINQUILLERIA s.

Tota acció o cosa falsa.

V. cancalleria.

"ses xaperies,
quinquilleries,
qui les consent,
sa part ne sent."
Roig, Jaume Spill 7.135

QUINSEVOL adj.

Qualsevol, què que sia, qual que sia.

V. quin, quina que... sia, quiny que ___ sia.

"... que de res que la dita galea pusche guanyar ne pendre, no puscats aver y ne demanar quint ne altre dret quinsevol que fos, si alcun dret vos hi pertenia..."
Capmany, Antoni de (editor) Col·lecció diplomàtica Doc. LXXX