BARQUERA s.

Dona que condueix una barca per passar l'aigua.

"Caron sou vos / del cel, dich, la barquera,
Sovint remant / passau los qui be us cerquen,
May vos canssau / valent vos marinera,
A tots tirau / a l alta mes carrera"
Esteve, Mateu Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

BEQUERUDA s.

Becada, ocell escolopàcid.

"Los seus falcons
No spantaran ja molts agrons,
Car son moxetes
Que scassament les busqueretes
O bequerudes
Volar poran, segons les mudes
Que tenen ja;"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2..832

BLANQUER, [BLANCQUER] s.

Artesà qui fa ofici d'adobar o blanquejar les pells.

"E els partits de nos, vengren los blancquers, e foren be .CC. ab brandons e ab candeles..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 300

"Mas lo fruyt obren los blanquers.
Dix .D. que aquest fruyt [de la sarment blanca] rrau los pels dels cuyrs en lo començament quan nax..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, b

"E tots aquells blanquers e jovens qui facen per ells mateys qui en la dita pietança no seran o no y volran esser, que aquells haien a pagar mig escot segons lo estament en que sera..."
Capítols de la confraria dels blanquers de Barcelona 18 d'octubre de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 154)

BLANQUER, A adj.

Que és quasi blanc (DCVB).

"item una bota de mena blanquera, buyda."
"item mige bota blanquera, buyda."
"item .i. barral blanquer en que ha .i. poch de vi cuyt."
Inventari d'en Pere Becet 5-6-8, XX -En lo celler de l alberch. Any 1430

BLANQUERIA, [BLANCQUARIA] s.

Ofici i comerç del blanquer.

"... vengren los blancquers, e foren be .CC. ab brandons e candeles, e dixeren nos que be n fossen venguts con lo bel jorn de Pascha, e que eren venguts denant nos per far e per dir les nostres voluntats, car la blancquaria no s parti anch del senyor de Montpeylier..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 300

"... que cascun any que la dita pietança se fara per los dits blanquers, tot blanquer qui us de l offici de blanqueria e qui en la dita pietança sera haja a pagar son escot."
Capítols de la confraria dels blanquers de Barcelona 18 d'octubre de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 154)

BOLQUER s.

Llenç amb el qual s'emboliquen els infantons.

"perque se n cobren
los bolquês sullen,
d aygua los mullen,
fingint prou ixen,
e que be pixen;"
Roig, Jaume Spill 9.140

BOLQUERET s.

Diminutiu de bolquer.
Petit bolquer; bolquer humil.

"E prestament partiren car no tenien res que trossar per al cami sino sols un trossellet de bolquerets que la senyora havia filat e texit..."
Isabel de Villena Vita Christi

BOMBARDA TRABUQUERA un. pluri.

Bombarda molt curta (DCVB).

"Item que lo senyor Rey havia demanada una bombarda trabuquera que la ciutat li havia per obs del siti de la Bisbal la qual, vista la necessitat havien prestada e lliurada..."
Comes, Pere Joan Llibre de coses assenyalades Divendres, 14 de juny de 1465

BOQUERA s.

Obertura practicada en una sèquia per a fer passar l'aigua al camp reguívol.

"son camp eguala,
fa hi cavallons
ab alerons,
obre boqueres
clou talponeres
del seu ribatge;"
Roig, Jaume Spill 14.796

BOQUERÀ s.

Bocaram o buguerà, sort de teixit fort.

V. bocaram, buguerà.

"Item boquerans d outramar .j. dr."
Tarifa del dret de reva de Perpinyà Any 1284

BOSQUER, A adj.

Relatiu, pertanyent al bosc; apte per a boscar.

"Item duas faus busqueres dolents."
Inventari del castell de Brunyola Any 1532

"Item una faus bosquera, dolenta."
Inventari del castell de Folgons Any 1546

BOSQUERETA, [BUSQUERETA] s.

Ocellet sílvid, la Sylvia cinerea, dit també bosqueta.

"Los seus falcons
No spantaran ja molts agrons,
Car son moxetes
Que scassament les busqueretes
O bequerudes
Volar poran, segons les mudes
Que tenen ja;"
Gassull, Jaume Lo somni de Joan Joan 2.832