APROPIAT, ADA adj.

Apropincat, ada; acostat, ada.

"Que us dire? Com les hosts foren apropiades, cascuns van brocar molt vigorosament, si que james no pogues vaer bataylla pus cruel, ne que ab tanta volentat vengues la hu contra l altre com cascuns faeren..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CCLXXV

APROPINCACIÓ s.

Aproximació.

"... car la granea e la poquea e la blanca color e la negra venen accidentalment per les diversitats de les viandes e dels locs e del sol qui dona color blanca per absencia e negra per apropincacio e per acostament dels locs on son los homens de color negra."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 5, cap. 248

APROPINCADOR, A adj.

Qui ha de ser apropincat; propinc, proper.

"Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores, en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V

APROPINCAR v. n.

Estar proper, esdevenir propinc; aproximar-se (un fet, una data).

"... e aqui stech amagat entro al dijous a vespre, e prega la Pare, e ensenyava als dexebles, e mostrave ls com apropinquava la mort sua."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Llibre de Gamaliel 12, X

"E ja apropincant lo transit de la mort, ab veu afflictissima crida altissim crit dirigit al pare eternal..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. F vj v

APROPINCAR-SE v. refl.

Acostar-se.

"En apres per tal com exigen l offici lo qual ha a fer lo barber sovinerament a la persona nostra mes que ls altres se apropinca..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Del Barber

"... e la galera com mes anava mes se omplia d aygua e molt mes entre ells crexia lo dol e la mort se apropincava."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIV

APROPINQUADOR, A adj.

Que s'ha d'apropincar o ha de ser acostat.

"Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona son apropinquadores et per nos en qualque manera contractadores, en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona, de tot en tot sien alienes."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Escuders de la cambra

APROPRIADAMENT adv.

Covinentment.

"Vejam ara la solemnitat que fem nosaltres xpistians, e aço apropriadament, que axi com aquells menaren a Jhesu Xrist a Jherusalem ab gran solemnitat, axi nosaltres huy, ja vets ab quanta solemnitat se fa lo offici..."
Ferrer, Vicent Quaresma 76, XLIII

APROPRIAR v. a.

Fer seu, usurpar la propietat; apoderar-se de.

"... e que los dits corsaris fan preparatoris de envasir, combatre, pendre e robar totes fustes que pusquen trobar dels dits sotsmesos, e les mercaderies, robes e altres bens que en aquelles sien a ells matexes apropriar."
Lletra dels cònsols de Perpinyà Als consellers de Barcelona, (3 de desembre de 1405)

"... has fets vots e permissions contra tota consciencia en menyspreu de la mia divinal jurisdiccio, cuydant apropriar a tu ço que es meu..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 99

"... no pusch satisfer a dues coses, ço es, a recitar gran multitut d exemplis de grans persones, e apropriar los esplendor de dictats que ls pertanyen."
Canals, Antoni Valeri Màximo 310, lib. III, tit. I

"... es vedada al christia tota cobeiança de possessions, officis, benefficis, arts, dignitats o altres bens mobles o immobles del prohisme, per apropriar ho a si e senyoraiar aquells sens raho e ab dampatge del prohisme."
Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 394, primer punt, cap. desè

APROPRIAR v. a.

Aplicar a cada cosa allò que li és propi.

"... e plac a vos, Senyer Deus, que cada vegetable sia en la proprietat e en la natura que vos aproprias a son lynatge e a sa especie."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació cap. 35

APROPRIAR-SE v. refl.

Atribuir-se, usurpar, apoderar-se de.

"... que aquest ab son mal saber e ab ses males arts ha furtat lo seny a tots nosaltres e a l se appropriat a son propri cap e a si matex, e l te tancat dins."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CIII

"... que fos son pler uns .iiij. o .v. jorns subvenint al publich d aqueste Ciutat ab la sua galea esquivas los dits Cossaris e altres qui empetxaven e se n portaven o s apropriaven los dits forments."
Novells ardits 17 d'octubre de 1456

APROPRIAT, ADA adj.

Adequat, convinent a.

"Mas lo regiment de curacio es apropriat al metge, en lo qual cascu sens de la art de medicina porie leugerament errar."
Jaume d'Agramunt Regiment de preservació a epidímia e pestilència e mortaldats Epist. dedicatoria

"Item si en nulla manera no pot esser trencada la pedra, posat suaument algariam que es verga de lauto appropriada a aquel menester..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXXIV. MS. 216 de la Bibl. Univ. de València

"... ne per que Deu soste que en clergue pusca esser major enveja que en lech, com clergue sia pus apropriat a servir Deus que lech."
Llull, Ramon Fèlix de les maravelles vuitena part, cap. XXXII

APROTXAR-SE, [APROCHARSE] v. refl.

Acostar-se.

"... lo senyor Rey de Xipre hi entendria en tal manera que assats poria entendre que ell ha gran volentat d aprochar se al senyor Rey d Arago."
Lletra de fra Joan de Leodicia a Jaume II Rodes, 22 d'octubre de 1312. Arxiu Corona d'Aragó (reg. 336, f. 42)