APRESSURAT, ADA adj.
Apressat, ada; accelerat, ada.
"Lo vuyte anomenen suprema tempestas: apresurat e derrer temps del dia." Granollachs, Bernat de Llunari f. sign. iij
ASPRESA s.
Aspredat, estat d'allò que és aspre.
V. aspredat.
"Mentre que l hom es segur se deu apparellar lo coratge en sofrir aspresa e desayre entre los beniffets de fortuna..." Flors de les Epístoles de Sèneca XVIIJ
"... despen tota la sua força, e prodigalment li dona durs e pesants colps, e combat lo molt vigorosament e ab tanta virtut e aspresa que lo cavaller ja no sabia on tenia mans ne peus." Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, § 20
"A aquesta missa poran esser reebuts los Novicis a professio, denant los quals los deuen esser posades totes les aspreses de l orde e les pobreses." Constitucions dels Pares antichs de l'Orde de la Mercè cap. v
BOUPRÉS s.
Marítim. Nom d'un arbre inclinat que surt per la proa fora del vaixell.
"Item, un boupres." Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX
CIPRÉS s.
Xiprer, ciprer.
V. ciprer, xiprer.
"Item apres de .ix. dies sie posat sobre la crebadura galbanum e pomes de cipres tro sie guarit..." Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLII
"Dix Galien el ssemblant de la çarve, a nom en lati çipres e dire n la sua vertut. Dix que l çipres entra en hobra las fullas e las rramas e las pomas, e eles son calentz e agudes..." Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 32, b
COMPRÈS, ESA adj.
Entès, esa; concebut, capit.
"... e lo qual ha fet a l hom no tant solament una gracia, mes tantes e tals, que no poden esser per nos compreses, ne som sufficients a estimar la valor de aquelles..." Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 910, segon punt
CORS PRESENT loc.
Ofici funeral amb el cadàver exposat.
"Lo dit die fou celebrat lo cors present en la Seu de la dita Ciutat, faent offici de benifficiat al honorable mossen Johan Vivó, conceller quart qui passa d esta vida a .x. del present mes." Novells ardits 23 d'agost de 1457
"... fer un perpetual aniversari ab cors present en la dita sgleya e fer absolucio general sobre les vases de les animes feels deffuncts cascuna vegada que s fara lo dit aniversari." Capítols de la Confraria d'espasers i llancers de Barcelona Monestir de Valldonzella, 8 de maig de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 103 v)
DEPRÉS adv.
De prop, prop, junt a.
V. près.
"Lo dit die Ulzinet lo cossari proençal intra ab una galiota en la plage de la mar de la dita Ciutat e, depres lo moll, pres e se n mana una caravera carregade de olis, formatgeria e ceres..." Novells ardits 31 de març de 1455
DEPRÈS, ESSA adj.
Deprimit, abaixat, baix, pregon.
"... ni deus menejar massa la cara ni la deus tenir que guart la terra, ni lo coll no deu estar massa inclinat ni massa levat ni massa assimatex depres." Doctrina de ben parlar MS. Acadèmia de Bones Lletres
"Per tal que les presents nostres ordonacions en totes les sues parts sien vistes perfetes e per defalliment de ministres no puguen esser en lo servey opportu en alcuna cosa depreses: per ço esguardants que l dit abbat continuament... no pot la nostra cort seguir, e car tots los divinals officis segons costuma... en la nostra cappella observada son celebradors: per tal de necessitat ordonam que continuament estien en nostra cort dos monges de son monestir..." Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels Monges de la cappella
DINAR (DESPRÉS ___) un. pluri.
Temps immediatament posterior al dinar.
V. aprés-dinar, aprés-menjar.
"E al depres dinar ana oir vespres a Sent Johan e feu cavaller en Luis Davinyo, donzell, uxer de sa cort." Dietaris de la Generalitat de Catalunya 24 de juny de 1461
EMPRESA s.
Divisa, símbol emblemàtic personal d'un cavaller o d'un ordre de cavalleria.
"Item un collar d aur de la empresa del senyor Rey, qui son .xlij. peçes e en cascuna de les quals ha .ij. gerres de rosetes esmaltades de blanch, en mig de les dites gerres e los liris de les gerres jussanes son tots d aur e los altres de les sobiranes smaltats de blanch e vert..." Inventari d'Alfons el Magnànim 187; any 1413
"... una stola de drap vert dels pits se trague en lo mig de la qual quatre letres, ab lo mateix drap ensemps texides, separadament se mostraven, la qual stola de empresa sobre lo musclo squerre me lança e en lo costat fortment streta me liga." Llull, Romeu Despropriament d'Amor 144
"... e entesa la dita creença, responem vos que nos trametem per lo dit noble la forma de la empresa de la corona, e com se deu donar als cavallers daurada e als escuders blancha. Perque plau a nos que la dita empresa port vostre fil e los altres qui sien de la nostra empresa del cinyel." Lletra de Joan I A son germà l'infant Martí (Barcelona, 10 de gener de 1392). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.963, f. 14 v)
"La gent sera ajustada, allí cridaran son quonsell, tots pendran la empresa ab lo senyal de la creu." Profecia de la guerra de Granada MS. n. 216, f. cxxxxvij, vº
"De la vostra empresa del cerf volant som contents, molt car frare... car nos la portarem volenterosament per amor vostra. Certificant vos, molt car frare, que pus a vos plau portar la nostra de la aguila, nos la farem fer prestament e la us enviarem, per tal que la portets per amor nostra." Lletra de Joan I Al rei Carles VI de França (Saragossa, 12 de juny de 1388). Arxiu Corona d'Aragó (reg. 1.954, f. 135)
"Com Tirant veu lo Rey... suplica l fos plasent... dar li licencia que ab tot aquel stat pogues anar a tocar los scuts per deliurar aquells cavallers de la fort empresa que portaven." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. LXIV
EMPRESONAR v. a.
Posar, tancar en presó.
"E de aquella hora anant lo dit cavaller era ten be aventurat en les batalles e en los tornegs, que aquells que volia vencia e matava e empresonava." Recull d'eximplis e miracles CCCCXXVIII
EMPRESSIÓ s.
Impressió, marca.
"... o ab gran segell havent dues empressions egualment de cascun costat emprements jatsia que la empressio sia no semblant e diversa, lo qual segell vulgarment flahon es appellat o nomenat..." Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla
| | |