PRESAT (NO ÉSSER ___ UN CIGRÓ) fr.

No ser gens apreciat.

"Car si hom les veya aytals com hixen del lit, no serien presades un ciuro..."
Metge, Bernat Lo Somni 2.754, lib. terç

PRESBITERAL adj.

Pertanyent, relatiu als preveres d'una església.

"Item fa lo dit Rector per lo dit hospital .iij anniversaris prebiterals en la Seu, ço es .j. de .xxx. ss. e .j. de xv. ss. e altre de xv. ss. soma entre tots tres munten lx.ss."
Inventari dels béns de l'hospital de la Seu de Girona Any 1362

PRESBITERI s.

El pla de l'altar des del seu peu fins als graons que hi donen accés.

V. cancell.

"Item .jª. cortina blanqua de lenç que servex a la quaresma al presbiteri davant l altar.
En lo sobredit presbiteri ha tres catifes."
Inventari de la casa prioral de Sant Vicent f. 4 v. València, 1466

PRESCARIA s.



"... e una prescaria que es vos bafera, que no val quasi res. E lo dit micer n Esteva ha arrandat per duas vegades a certes personas per lo temps passat lo dit casal e prescaria per .CCCXX. ducats l any quitis del delma Reyal que lo dit casal paga, axi se fan tots los altres de Xipre de pus de .XXX. anys ença."
Luna, Pedro de Pedro de Luna, Docs. CLXXX

PRESCEIR v. n.

Precedir.

V. preceir.

"Quant lo redemptor moria,
Vostres dolors foren grans,
Solls la Verge us prescehia
Entre tots los circumstants."
Anònim De santa Magdellena Cançoner de Saragossa, f. 318 v

PRESCIÈNCIA, [PRECIENCIA] s.

Coneixença innata de coses encara no esdevingudes.

"Sinderitzant / aquella preciencia
D aquell Deu gran / qui tal vos ha previst
Que res no us tolch / de quant en vos ha vist
Ne s poch mudar / ne causar differencia."
Cardona, Berenguer Cobles e trobes en lahors de la Verge Maria

"... las quals poden fer testimoni ensemps ab totas las altras cosas atrás ditas en aquest breu tractat de la mirable e incomprensible potencia, providencia, magnificencia y presciencia de nostre senyor Deu..."
Sentències catòliques f. sign. E

"Posem que no fos neguna presciencia, ¿pories pensar que les coses que son fetes per lo franch arbitre fossen forçadament fetes?"
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. V, prosa IV

PRESCIT, A adj.

Condemnat, reprovat, rèprobe.

"... seguint la pravitat de Lucifer qui per semblant desorde fou lansat del cel... son flagell y aflictio dels bons en aquest mon, per hon es de notar que als superbos y prescits totes cosas lurs son ocasio de mal..."
Sentències catòliques f. sign. Evj v

"... negun hom que sia predestinat a gloria, pot esser damnat; ne null hom qui sia prescit, pot esser salvat; segueix se donchs que negun home no cal fer be, ne s deu star de mal, e que lo iudici de Deu no sia ne no call."
Llull, Ramon Llibre de consolació d'Ermità Cap. 19

PRESCRIPCIÓ, [PRESCRIPÇIO] s.

Jurídic. Mitjà legal d'adquirir la propietat per una possessió no interrompuda durant un temps prefixat.

"En la ciutat de Tortossa ne en son terme, nuyl hom no pot allegar prescripcio en negunes coses seents, si no ha posseit per espay de .xxx. ans e ab just titol."
Costums de Tortosa lib. setè, rúbr. I, VI

"d axo n allegua
prescripçio,
possessio
de fe antigua."
Roig, Jaume Spill 10.440

PRESCRIVIT, IDA adj.

Prescrit, ordenat, estatuït.

"ab malvestat
e contra dret
pus ver, de fet
han prescribit
contra l marit
rebellio;"
Roig, Jaume Spill 10.452

PRESCRUTAT, ADA adj.

Escrutat, examinat prèviament.

"... ans que cavalquem les selles damunt dites et les regnes et los altres ornaments diligentment sien prescrutats et mundats..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V

PRESEBRE s.

Menjadora.

V. presepe, presepi.

"Enapres que vos aureu ffet sagnar la mula de les illades, vos la ffareu estar de nit en un cubert molt ffresch... e ffeu la menyar en presebre alt."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia Cap. VIII

PRESENÇA s.

Presència.

"E acostat molt / prop de sa presença,
viu lo n estrem / de la creu congoxat"
Martines, Pero Poesies de Pero Martines 37, V