DESAPRENDRE v. a.

Oblidar el que hom ha après.

"Diu Senecha que qui no appren desapren, e qui es ver savi, d altri desija saber."
Sentències morals MS. de Sant Cugat

"Tots iorns aprench / e desaprench ensemps
E visch e muyr / e ffau d enuig plasser;"
Jordi de St. Jordi Cançoner de Saragossa f. 95 v

DRET (PRENDRE ___)

Llevar, percebre un dret.

"... car negu no deu pendre per si matex dret de l altre, pus senyor hi a."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 415

EMPRENDRE v. n.

Convenir, fer una convenció; fixar.

"... e amdos emprengueren com fossen vestits a la carn de cilici, e com fossen companyons per tot aquell any en aquell monestir..."
Llull, Ramon Blanquerna 16, cap. 52

EMPRENDRE v. a.

Posar-se a fer una cosa.

V. empendre.

"... prega Tirant a dos mariners fels amichs seus... que tinguessen per recomanada a la donzella, e tant los prega e ls promes tant que ells ho emprengueren."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CCLXXXIV

"... e confiant de la cavalleria de Parrot empris aquesta batalla, no pensant que a aquest punt vengues."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 22

"E quant axi, per mon delit,
Anas veser e remirar,
Empris per son hostal passar,
Pensant que veser la posques,"
Planys del cavaller Materó 132

EMPRENDRE'S v. refl.

Realitzar-se.

"Nostra virtut, / sens en Deu esperança,
basta que mort / ab ardiment s emprenga,
ab molt delit, / mas no n tant que s estenga
tolrre dolor, / mas a donar temprança
tal que l delit / la dolor sobrepuja:
de que s ateny / gran delit a sa hora"
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 141, ed. Pagès CXII

ESCOMPRENDRE v. a.

Abrusar, abrandar, escalfar.

"Item si la gran dolor sie escompresa en lo cap. Reebet: opi, camfora, egualment sien resoltes ab oli de salçe e mes en lo nas o en les oreylles."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. VI

"... si aquel sera aiustat alcun veri, o en la taula sera posat, demantinent l anap comença a mudar la color e per moltes lines en diverses colors, e en tal manera es escompres e conegut trastot veri."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. L

ESGUARD (PRENDRE ___) loc.

Esguardar, fer atenció.

"E, si be te n prenies esguard, no s deuria hom meravellar de la lur bellesa, car hom es molt pus perfet segons natura que totes altres coses corruptibles per la anima racional que Deus hi ha donada e posada..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. II, prosa V

ESMENT (PRENDRE ___) fr.

Atendre, considerar amb atenció.

"Assats ha seny / qui no ha sentiment
per encerquar / e trobar la raho,
e pren esment / del mal del companyo;
per cas passat / jutja lo seu present."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 37, ed. pagès - VI

ESMENT (PRENDRE'S ___) fr.

Fixar l'atenció.

"... e tant frequenta la tendra donzella aquest fet, que s pres esment de la bellesa del cors de Curial e de la resplandor dels seus ulls, e mira li la boca e totes les circunferencies de la cara..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. III, 47

"Esguardant e prenent se esment de la espasa qui en lo amanti de bori era deboxada ab figures entretallades..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 452

"Prenets vos esment de unes persones... qui abonden en molt parlar... a tart les trobarets que prosperen o medren..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa segona partida, XIV

"Espera't poble! no t cuytes, que encara hi ha mes! Pren te esment, e veuras com molts dels teus singulars son plens de diverses e molts vicis..."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 1.988, segona partida, XII

"Si entens que no t diga ver, pren te n esment en lurs necessitats o malalties, no solament a totes comunes, mas particulars, les quals serien vergonyoses exprimir."
Metge, Bernat Lo Somni 2.292, llib terç

GUARDA (PRENDRE'S ___) fr.

Fer atenció, tenir compte de.

"Interrogada, si ve altri al (en) entorn que u hagues pogut veure axi com ella: et dix que no, ni se'n pres guarda."
Procés del crim del castell de Guàrdia Alada Any 1396

"A llur sollicitud encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia d aquelles coses que aqui son acostumades de metre..."
Rei Pere del Punyalet Ordenacions de Pere del Punyalet sobre els oficials de la sua cort. CDIACA, vol. V Dels escuders de la cambra

"Pren te guarda si tu veuras escalfar l amant sens raho acostumada, sapies que la fe d aquella vagueia."
Andreu el Capellà De amore ed. Pagès, p. XCII

HÀBIT (PRENDRE L' ___) loc.

Entrar en religió.

"... e que se n anas a Santes Creus, e alli que esperas lo Maestre de Muntesa e preses l abit, axi com vos avia enviat a dir... e ell dix que juraria axi que hi seria con lo Maestre hi fos, e que pendria l abit..."
Lletra de Bernat de Fenollar al rei Jaume II Tarragona, 6 de maig de 1320

LATS (PRENDRE ___)

Prendre inclinació, inclinar-se.

"E quant la galera prenia lats vers la galera del almirall del rey Darago e de Cecilia, l aygua entrava en la galera..."
Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXXVII